Opinió 09/12/2013

Més recentralització

i
Núria Bosch
3 min

Més enllà de les declaracions d'uns (Rajoy, el dia de la Constitució) i altres (Rubalcaba i la proposta federalista), l'únic que podem constatar és que la recentralització del govern central va a tota marxa. Fa pocs dies vam conèixer la proposta de reforma de l'administració pública, que suposa eliminar organismes de la Generalitat, com ara la Sindicatura de Comptes o el Síndic de Greuges, una proposta que es justifica en la disminució de la duplicitat de competències.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

Una altra llei que suposarà una clara recentralització i un atac a l'autonomia local és la de reforma de l'administració local, anomenada llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local i que modifica l'actual llei reguladora de les bases de règim local. La nova llei ja és al Senat i s'aprovarà aviat perquè pugui entrar en vigor l'1 de gener del 2014.

Entre les mesures de la llei de reforma local hi ha les que tenen a veure amb les competències dels governs locals. La nova llei fa una llista de les competències locals on ja s'hi pot veure una primera recentralització, perquè, per exemple, la prestació de serveis socials no s'assigna als municipis, quan ara hi tenen un paper molt destacat. Ho haurà de fer la comunitat autònoma. Totes les competències que no estan a la llista queden denominades com a impròpies, i els municipis només les podran prestar si la seva situació financera ho permet i no hi ha duplicitats amb altres administracions. Això obligarà molts municipis a tancar alguns dels serveis que presten actualment; en perjudici, òbviament, dels seus ciutadans.

Un altre aspecte recentralitzador és que, en el cas dels municipis inferiors a 20.000 habitants, els serveis de recollida i tractament de residus, abastament d'aigua potable i tractament d'aigües residuals, neteja viària, accés a nuclis de població, pavimentació de vies urbanes i enllumenat públic seran prestats directament per la diputació o a través d'altres fórmules (entre les quals, consorcis i mancomunitats) si els costos efectius de prestació del municipi són superiors als de la prestació supramunicipal. En aquesta mesura hi ha diverses qüestions a comentar.

En primer lloc, la determinació dels costos efectius serà una tasca complexa, ja que pràcticament cap municipi porta comptabilitat de costos. D'altra banda, els municipis són molt diversos i tenen necessitats de despesa diferents. No és el mateix un municipi turístic que un de rural. La recollida d'escombraries en un municipi turístic o rural necessita un disseny diferent que en un municipi urbà. Així mateix, hi ha municipis més rics que altres, que en tenir més recursos poden prestar uns serveis de més qualitat. Igualment, les preferències dels ciutadans són diferents, i alguns poden estar d'acord a suportar uns tipus impositius més elevats a canvi de millors serveis. Tot això vol dir que els costos efectius no es poden definir en termes de despesa per càpita. I d'aquí ve la seva dificultat de mesura.

En segon lloc, cal dir que si bé la despesa municipal per càpita disminueix en incrementar-se la població, això no vol dir que hi hagi economies d'escala en la prestació dels serveis. A més, els tipus de serveis que es volen passar a les diputacions poden tenir els costos per càpita elevats perquè hi influeixen factors com la baixa densitat de població i l'existència de diversos nuclis residencials. I aquests factors seguiran tant si la prestació la fa el municipi com si la fa la diputació. Per tant, el traspàs d'aquests serveis a un ens supramunicipal no disminuirà necessàriament els costos, si no és que disminueixi la qualitat del servei.

En tercer lloc, si les diputacions són les prestadores dels serveis, la seva dimensió geogràfica és excessiva. És veritat que a l'Estat hi ha massa municipis petits, però crec que aquesta no és la manera més correcta de solucionar-ho.

En quart lloc, no hem d'oblidar que les diputacions són governs d'elecció indirecta, és a dir, els seus representants no són escollits directament pels ciutadans, la qual cosa disminuirà la representativitat política i la rendició de comptes.

Per últim, la nova llei diu que si aquests serveis són prestats de manera supramunicipal, o bé per la diputació o bé per un altre ens, es repercutirà al municipi el seu cost efectiu. Així doncs, tindrem municipis buits de competències, però rebent transferències i establint impostos, la qual cosa no té sentit.

En conclusió, la nova llei ataca substancialment l'autonomia local i suposa més recentralització. El govern espanyol aplica completament al revés el principi de subsidiarietat establert a la Carta Europea d'Autonomia Local, segons el qual el poder de govern ha de ser exercit pel nivell més baix de govern possible. Sembla que aquí es tendeix sempre al nivell més alt de govern possible.

stats