Paraules, paraules, cantava la Núria

En dieu pinça però en realitat voleu dir agulla d’estendre. I quan fa una estona que heu estès la roba, comproveu si està seca, no pas si està eixuta. En dieu os però en realitat voleu dir pinyol. Els plans se us torcen, mai se us esguerren. En dieu sempre obrir perquè ja no enceteu ni melons, ni converses ni llibres, ni tampoc destapeu ampolles. Sempre, sempre el vostre color és el taronja, ja no és ni serà mai el carbassa. Si us feu mal a l’ull us heu fet un morat, no pas un blau. Quan parleu d’una parella parleu d’els dos perquè ja no sabeu dir tots dos, ni, esclar, totsdosets, com deia ma mare. No sabeu fregir un ou o sí que sabeu fregir un ou, o feu un ou fregit, però és clar que mai de la vida fareu un ou ferrat. Sempre teniu càries, i esclar que la càries té dret a viure, però que no té dret a viure també la dent corcada? El queixal corcat? Si teniu la grip us l’han contagiat, ho accepto, però no accepto que mai, mai, mai us l’ encomanin. Per vosaltres al bosc s’hi declara un incendi, mai, mai, mai s’hi cala foc. Vosaltres poseu la taula. No la pareu. I de vegades aneu despentinats, no admetreu mai que aneu escabellats.

En dieu treure quan voleu treure alguna cosa d’un lloc, però també en dieu treure quan voleu dir prendre. Hi enteneu de vi i per tant feu cates perquè tastar, fer tastos us resulta refistolat. I cateu de la barrica, esclar, perquè tastar de la bóta no és el mateix. I ja que hi som, la varietat que us agrada és el tempranillo, no pas l’ ull de llebre. Res us cau, tot se us cau, i se us cau d’un balcó i no pas daltabaix del balcó. Mai rieu, sempre us rieu. Vosaltres mulleu pa, perquè hi ha coses que són per mullar-hi pa, o per mullar pa, no pas per sucar-hi pa. I algun cop que us voleu fer molt els genuïns he sentit que dieu: “Hi ha per llogar cadires”. Us veig cada dia quan engego la tele, vull dir: quan la poso.

Més continguts de