Amb Sastre, amb Espriu
Tal com deia ahir encertadament la directora de l’ARA Balears, Cristina Ros, no s’ho mereixen ni paga la pena. El professor Jaume Sastre rebrà avui el suport de milers de ciutadans de les Balears que sortiran a concentrar-se davant dels ajuntaments dels seus municipis per solidaritzar-se amb la seva protesta. Això és just i necessari, i per descomptat hi serem tots. Però Sastre ja fa trenta-dos dies que manté la seva protesta, amb l’objectiu molt concret de reclamar al president Bauzá que s’assegui a negociar amb el col·lectiu docent illenc, i encara és l’hora que ni Bauzá ni la seva alarmant consellera d’Educació, Juana Mari Camps, s’hagin dignat a dir-li ni ase ni bèstia. En algun moment, en preguntar-li sobre la protesta de Sastre, José Ramón Bauzá va farfallejar alguna cosa com “Jo respecto totes les opinions”, i para de comptar. És mentida: l’actual president del Govern Balear ha demostrat sobradament que no tan sols no respecta les opinions dels altres, sinó que no respecta res que tingui a veure amb la dignitat dels ciutadans contra els quals governa. Ni ell, ni aquesta mena d’Igor menorquí que interpreta la consellera Camps. I és que des del desconeixement i el menyspreu totals per la realitat, des de l’arrogància i l’estultícia, des de la concepció de la política com a eina per a la pura demolició social, des de la irresponsabilitat i l’evident temptació totalitària, és impossible demostrar respecte per res ni ningú. Per això, els ciutadans de les Balears tampoc no podem tenir, lamentablement, respecte per qui ocupa la màxima autoritat política del país.
Tanmateix, queda amb prou feines un any perquè s’esgoti aquesta desgraciada legislatura i tornem a ser convocats a eleccions. Avui hem de manifestar el nostre suport a Jaume Sastre, i tant que sí, però, sobretot, el maig de l’any que ve hem d’expressar a les urnes el nostre rebuig per aquest mal govern de fanàtics i incendiaris socials. A les europees de fa dos diumenges, el PP illenc va perdre més de cinquanta mil vots en comparació amb els últims comicis al Parlament Europeu, i més de cent vint mil en relació als autonòmics de fa tres anys. Falten variables a considerar, perquè no hi concorrien Més ni el PI, però la imatge que queda assenyala que la suma de vots de les forces d’oposició és o pot ser molt més forta que la que puguin rebre Bauzá i la seva absurda colla.
Quan els expulsem com s’expulsen en democràcia els governants indignes, que és mitjançant el vot, recordarem i celebrarem l’exemple cívic que ha donat Jaume Sastre, i que en efecte ja és més que suficient. Ara que ja ens coneixem en persona, Jaume Sastre, em permeto proposar-te que aturis la vaga i et refacis: hem d’estar tots sans i en forma per tancar files, com vam parlar fa uns dies. Cristina Ros recordava ahir, i amb raó, aquells versos d’Espriu sobre els homes que moren per un poble. N’hi ha uns altres del mateix poeta que Sastre, i tots, convé que tinguem presents: “Tenim la raó / contra bords i lladres / el meu poble i jo”.
