El president de la comunitat canària, Paulino Rivero, ha convocat un referèndum per al dia 23 de novembre relacionat amb la possibilitat de fer prospeccions petrolieres a gran escala. La pregunta diu: “¿Creu que les Canàries han de canviar el seu model mediambiental i turístic per les prospeccions de gas o petroli?” La disjuntiva sembla un pèl forçada, però aquesta no és ara la qüestió. El que m’agradaria és rellegir l’esmentada pregunta a la llum del que diu l’article 1.2 de la Constitució espanyola, és a dir, que “la sobirania nacional resideix en el poble espanyol”. Atenció al matís: parlem de “sobirania nacional”, no simplement de “sobirania territorial”. El primer concepte és molt més ampli que el segon, i l’engloba. És justament aquest article 1.2 el que, en aparença, fa impossible la consulta catalana. I la canària? Segons el govern espanyol, l’entrebanc rau “en una qüestió de competències”, i per això no permetrà la consulta. ¿Segur que aquesta és la raó? Diria que no.
Suposem que les aigües territorials de les Illes Canàries estan tot just damunt d’una gegantina bossa de petroli, que l’explotació d’aquests jaciments és rendible, etc. Suposem igualment que la majoria dels canaris es mostren contraris a tocar els hidrocarburs del lloc on estan dipositats des de fa milions d’anys, perquè consideren que aquesta activitat perjudicarà la indústria turística o el medi ambient. De fet, a l’illa d’El Hierro ja es va dur a terme fa anys una consulta que restringia enormement les potencialitats turístiques de la zona i preservava així l’economia agrària i ramadera tradicional (dit sigui de passada, a mi això em sembla molt i molt bé). La qüestió és: ¿la decisió dels canaris afectaria la sobirania espanyola, entesa més enllà de la mera territorialitat? És evident que sí, i tot plegat no té res a veure amb les cèlebres competències. Imaginem una Espanya autosuficient en petroli i gas, amb una transformació radical del PIB, la balança comercial, etc. Aquest canvi tindria mil vegades més importància en la sobirania (real) d’Espanya que la cessió al Marroc de l’illot de Perejil.
Al segle XXI es parla amb tota normalitat, sense que es tracti de cap metàfora o hipèrbole, de “sobirania alimentària” o “sobirania energètica”. Una part substancial dels problemes que afecten les antigues Repúbliques que formaven part de l’URSS, Ucraïna inclosa, és que la sobirania territorial no va anar acompanyada de la sobirania energètica. L’aixeta del gas de Moscou gravita permanentment sobre aquests països, de la mateixa manera que les importacions del petroli condicionen absolutament l’economia espanyola o la de qualsevol altre país que depèn d’aquest recurs. Aquest fet, doncs, és qualsevol cosa menys anecdòtic. Afecta els canaris, sens dubte, però també m’afecta a mi o a vostè. De fet, com que vivim en un racó de món tan industrialitzat, és probable que ens afecti més directament a nosaltres que a aquells canaris que no es veurien perjudicats per les prospeccions i possibles extraccions posteriors. ¿Vol dir això que tots, inclosos els catalans, hauríem de participar en el referèndum convocat pel senyor Paulino Rivero? Des de la interpretació de l’article 1.2 que fa el govern de Rajoy, sí: la sobirania, en aquest cas energètica, ens afecta a tots, i per tant l’única solució democràtica és votar en l’àmbit estatal. El problema és que gairebé tot ens afecta a tots -i aquest “tots” vol dir també la resta de ciutadans de la Unió Europea-, cosa que implicaria haver de fer megareferèndums a escala europea cada quinze dies.
La sobirania decimonònica, la que era purament territorial, té poc a veure amb la del segle XXI, que fa paret amb coses tan etèries i alhora tan importants com el ciberespai. L’estandardització del domini .cat, per exemple, va reforçar la sobirania catalana en detriment de l’espanyola. Les sobiranies del segle XXI són més complicadetes que les antigues, i la caspa petrificada que representa el PP les hauria d’anar assumint. Encara que ens afecti directament, ni vostè ni jo som ningú per dir als canaris el que han de fer o de deixar de fer. I el mateix es pot dir de Catalunya respecte d’Espanya, o de qualsevol subjecte polític que reclami una cosa tan senzilla com respecte i llibertat. Una Catalunya independent afectaria Espanya, sí, de la mateixa manera que la reunificació d’Alemanya va afectar tot Europa o la divisió de Bèlgica tindria efectes en altres llocs. El que ningú no pot pretendre és que tot el Sistema Solar giri entorn de l’article 1.2 de la Constitució espanyola. Ho trobo excessiu.
