El ‘catalight’

M’alegra poder afegir noves incorporacions a la llista d’expressions en català antic perdudes pel camí definitivament. I les hem d’afegir gràcies, com sempre, als tertulians i periodistes que, incansables, treballen pel reconeixement del catalight. El catalight és el nou català. Un idioma més pla que un cedé de Melendi però que, en canvi, s’enriqueix amb traduccions literals, com ara “de raïms a peres” o “no caurà aquesta breva”. El catalight ja domina la televisió i la ràdio, així com el Parlament. Amb algunes excepcions, és cert, però que, amb l’ajuda de tots, aviat deixaran de ser-ho.

En primer lloc i definitivament implantada tenim l’expressió “no molt” que substitueix el difunt “no gaire” i el difunt “no massa”. El “no molt” és l’expressió preferida dels homes i dones del temps quan han d’indicar que no farà gaire fred o que no farà massa calor. El “no gaire” i el “no massa”, doncs, queden només per a friquis i nostàlgics.

En segon lloc tenim l’expressió “els dos” que substitueix l’antiga “tots dos”. L’expressió “tots dos” ja no la diu ningú, fins al punt que a la facultat de periodisme de Sant Kevin de Vallfosca et suspenen automàticament si la fas servir. Dir “tots dos” és voler-se fer notar. Les persones integrades a la nostra societat diuen “els dos”. “Podrà venir el teu pare a la reunió o també vindrà la teva mare?” “Vindran els dos”.

I en tercer lloc, però no per això menys important, hi ha el verb treure. Treure substitueix per sempre el prendre que feien servir els nostres pares antiquats. “Em van treure la cartera”, direm, en lloc del lletjot “Em van prendre la cartera”. “Si no deses el mòbil, te’l trauré”, direm, en lloc de l’ancià “Si no deses el mòbil, te’l prendré”. I ara que hi penso. He dit “deses”? Perdó, perdó, perdó. Volia dir “guardes”. Amb “la que està caient” i jo dic “deses”. Ai, mira. “De perduts al riu”...

Més continguts de