La ciutat serà social o no serà intel·ligent

BARCELONA ACOLLIRÀ el Congrés Internacional de Ciutats Educadores al novembre, just la setmana després de la consulta. Un dels membres del comitè científic, Àngel Castiñeira, ens el va presentar i en va destacar tres eixos complementaris: el de la inclusió com a dret, el de la participació i compromís ciutadà i el de la innovació i creativitat. L'eslògan és clar: "Una ciutat educadora és una ciutat que inclou". La proposta busca les interseccions: la innovació que afavoreix el compromís per promoure el benestar. Intentaré traduir-ho perquè s'entengui com ho entenc, amb el risc de simplificar, que crec que és un risc menor que el de quedar-te atrapat en conceptes massa abstractes. Ens la juguem perquè: a) vivim temps durs, de pobresa i exclusió, amb el benestar amenaçat; b) està demostradíssim que les societats més participatives tenen més bon desenvolupament i són més democràtiques, i c) la tecnologia facilita la innovació i permet pensar diferent, fer canvis radicals. La idea de creuar els tres mons em fascina perquè, separats, poden avançar en sentits diferents. No pot ser que per una banda hi hagi els de la innovació, amb el glamur de les smart cities i els cotxes intel·ligents, i, de l'altra, els que atenen la pobresa. La innovació o és social o és superficial. Que tinguem l'oportunitat de canviar el món i no pensem com fer-lo millor, sinó només més pràctic, seria una immoralitat. Es parla de les tres T: talent, tecnologia i tolerància. Tenir a l'abast noves eines ens dóna una responsabilitat enorme, la de definir la via cap on volem encarrilar els presumptes avenços perquè siguin avenços de veritat. La ciutat intel·ligent serà social o no serà intel·ligent.