SEMPRE HE cregut que el collageés el gran art del segle XX. Representa millor que cap altra tècnica l'esperit de la modernitat dels nostres temps. Tot i que oficialment es considera que va néixer el setembre de 1912 de la mà de Georges Braque i Pablo Picasso, té una llarga tradició en la cultura popular i no hi ha cap dubte que totes les arts n'han fet un ús extensiu al llarg del segle XX i XXI. Des del cinema -el muntatge no deixa de ser un gran collage que és el que ha donat grandesa al setè art- fins a la música -mirau els discjòqueis fent mescles- passant pel teatre, l'arquitectura i, per descomptat, la literatura. És el gran art dels nostres temps perquè parteix de la facilitat de reproducció tècnica d'imatges, sons i paraules. Les noves eines informàtiques i la implantació global d'internet, naturalment, l'han fet encara més fàcil i extensiu. Avui en dia tots fem collage: la nostra vida i la nostra manera d'informar-nos és un collage de múltiples fonts. No és d'estranyar, doncs, que de manera paral·lela hagi crescut la demanda dels autors per protegir els seus drets. El pensament, la investigació i la creació han de ser originals i necessiten protegir-se, perquè avui en dia la gran riquesa del món ja no és tan sols la informació, sinó el coneixement. Aquí hi ha la gran nova indústria del segle XXI. Per això és tan greu que professores universitàries que haurien de tenir especial cura amb els drets d'autor i amb l'elaboració de coneixement hagin plagiat altres escrits. El collage pot ser un art, però així és una estafa.
