Divendres passat vaig assistir a Girona a la presentació de la nova metodologia que el ministre Montoro utilitzarà per mesurar les balances fiscals de les comunitats autònomes. Aquesta metodologia substituirà la que van consensuar fa uns anys un grup d'experts, entre els quals hi era jo mateixa, i que va servir per fer públiques les balances fiscals calculades pel govern central el 2008. Per començar, vull manifestar que en cap cas poso en dubte la competència dels acadèmics que han elaborat la metodologia i, a més, des d'un punt de vista acadèmic es poden fer tots els exercicis que es vulgui. Aquesta no és la qüestió, sinó la decisió del govern central de canviar la metodologia estàndard que s'utilitza als països que calculen balances fiscals i que està avalada per acadèmics d'arreu del món. El criticable és que el govern espanyol hagi comprat aquesta metodologia. Com en moltes altres coses, Espanya és diferent. No entraré en els detalls tècnics, que farien la lectura d'aquest article molt densa, sinó que em centraré en els aspectes generals. D'altra banda, també s'ha de dir que quan escric aquest article encara no s'ha posat a disposició un document que expliqui amb detall el nou mètode de càlcul. Tot el que sabem és fruit d'una exposició de 20 minuts feta pels seus autors en una sessió de les jornades de Girona i d'una roda de premsa.
En primer lloc, cal dir que el nou sistema només utilitza un únic mètode d'estimació, el del flux del benefici, que imputa a les autonomies despeses que han estat fetes fora del seu territori perquè suposa que els seus ciutadans se'n beneficien i que, per això, és el que dóna un dèficit fiscal més baix a Catalunya. Es renega del mètode del flux monetari. Fins i tot els autors en la presentació van afirmar que el consideraven un mètode erroni, quan és el que té més sentit per analitzar l'acció del sector públic central sobre un territori, i és el que més s'utilitza a nivell internacional. En canvi, les balances calculades pel govern central el 2008 utilitzaven els dos mètodes, igual que les que calcula la Generalitat.
En segon lloc, el nou mètode va més enllà de l'enfocament tradicional del flux del benefici, amb canvis rellevants. Si el sistema del flux del benefici necessita hipòtesis per territorialitzar despeses i ingressos, el nou sistema encara n'utilitza més. Té el que en podem dir molta cuina, és a dir, es basa en nombrosos supòsits molt discutibles. Per tant, els resultats depenen d'aquestes opcions metodològiques que adopten els autors. Aquest és el desavantatge d'aquest sistema en relació al del flux monetari, que és molt més objectiu, ja que parteix de la despesa realment feta pel govern central en un territori i necessita poques hipòtesis.
En tercer lloc, barregen els impostos de l'administració central amb els de l'autonòmica, quan una balança fiscal només ha de tenir en compte els impostos pagats al govern central, per la qual cosa els resultats seran més difícils d'interpretar.
En quart lloc, el nou sistema proporcionarà uns 350 resultats, cosa que el farà molt complex. Els autors ho justifiquen amb l'argument que això ajudarà a comprendre millor el saldo fiscal de la balança, ja que creuen que aquest saldo és una dada molt sintètica que no proporciona suficient informació al ciutadà. Però, precisament, el fet que sigui una dada sintètica és el gran avantatge d'una balança fiscal. La balança ens diu què paguen els ciutadans d'un territori al govern central i què reben en forma de serveis i despesa pública d'una manera senzilla, la qual cosa la fa comprensible al ciutadà.
En definitiva, és una metodologia feta a mida per negar el dèficit fiscal de Catalunya. A més, els mateixos autors van manifestar en la seva presentació que els saldos fiscals contribueixen, quan són negatius, a fer que els ciutadans se sentin maltractats per l'Estat, i que això no és sempre veritat. Per tant, busquen el sistema que negui aquest fet i que justifiqui el dèficit fiscal. Així, s'agafa el mètode d'estimació que proporciona el dèficit fiscal més baix a Catalunya, descomponen els saldos en diversos components a través d'un sistema molt discutible i que, en lloc d'ajudar el ciutadà a fer més entenedor el sistema, el farà més confús, i barregen impostos pagats a diferents administracions perquè no es vegi amb claredat qui fa què. Els autors van anunciar que pròximament es proporcionaran els resultats del 2005 i el 2011. D'aquest últim any la Generalitat encara no té les dades per calcular la balança fiscal com fa periòdicament perquè l'Estat, fins ara, s'ha negat a passar-les-hi. L'Estat podrà publicar els seus nous comptes referits al 2011 sense que ningú els pugui replicar amb la metodologia tradicional. És d'esperar que l'Estat passi aviat les dades a la Generalitat, ja que aquesta falta de transparència porta a la polèmica i a la confrontació, en lloc de contribuir a racionalitzar i objectivar el debat.
