Susanna Griso va entrevistar un presumpte assetjador de menors de Salamanca en directe i la cosa es va escalfar de mala manera. El to xulesc de l'entrevistat, més el to inquisitorial dels seus col·laboradors, van fer una mescla explosiva. El noi responia a les preguntes d'esquena a la càmera, de manera que en cap moment li vam veure la cara. Davant les evidències clares que això de presumpte era un pur formalisme -de fet, acumula 9 detencions i 18 denúncies-, el noi va canviar de tàctica i es va fer passar per víctima. Va denunciar que l'estaven assetjant a ell per WhatsApp davant la indignació de Susanna Griso: " Usted está en la calle porque el Código Penal no castiga suficientemente el acoso ". I ell es va defensar dient que " uno no hace si el otro no provoca, ellas no son tampoco unas santitas ". Va carregar contra la justícia: "La ley siempre está de su parte ". " No juzguéis ", reclamava. I Griso li va etzibar: " No juzgamos, estás condenado ". Davant del to de la conversa, el col·laborador Nacho Abad va proposar una norma: "No vamos a decir tacos ". El més trist, però, és quan, parafrasejant Torrente, va deixar caure: " La culpa la tienen los padres por dejarles los móviles ". I Griso, notablement encesa, no va poder més i li va recordar que havien ensenyat una foto seva i que havien tingut la decència de tapar-li la cara quan la llei no ho exigia perquè ell ja era major d'edat. " Yo volveré a la tele ", va concloure. I després el van creuar amb la seva mare, també d'esquena a la càmera. I vam canviar de canal davant d'aquest espectacle lamentable malgrat que Nacho Abad insistia que " lo único de lo que se trata es de ayudar ". A qui?
La trucada que més mal fa. Al polèmic Entre todos de La 1 va passar el que tard o d'hora havia de passar. La presentadora, Toñi Moreno, va obrir línies per veure si trobava donants per a una mare amb tres fills que necessitava 14.000 euros per muntar un bar. Va trucar l'Alberto, de 21 anys, estudiant de treball social a Cuenca. Fins aquí tot bé. A la Toñi se la veia encantada, amb frases com "¿ Quién no quiere a Alberto como hijo ?" o " Tus padres deben de estar llamando a todos los vecinos que pongan la tele ". Però la cosa es va tòrcer de cop. L'Alberto va preguntar si podia donar pas al seu company de pis, el Juan. La Toñi hi va accedir encantada. El Juan, però, no es va mossegar la llengua. " Esta señora debería ir a los profesionales sin recurrir a la caridad, porque este programa lo que está haciendo es fomentar la caridad ". I va afegir: " Es el estado del bienestar quién debe cubrir estas necesidades y ustedes están jugando con los sentimientos de las personas, ¡es vergonzoso! " I va penjar. La Toñi es va quedar estupefacta. I el Juan, d'allò més descansat. I molts espectadors, suposo, van agrair al Juan que hagués exercit de portaveu d'una majoria farta de la caritat espectacle de Toñi Moreno.
