Un estiu amb... Josep Lluís Aguiló
Així com les dues anteriors recomanacions van ser musicals (el doble disc Essencial,de Maria del Mar Bonet, i el nou treball de Pere Janer, Present perfect ), el tercer consell que em permeto de brindar-vos per a aquest estiu és de procedència igualment mallorquina, però de naturalesa literària. Es tracta de Monstruos y otros, el recent volum que recopila, en traducció al castellà, l’obra poètica de Josep Lluís Aguiló.
No tinc per què ocultar que Josep Lluís Aguiló, a més d’un excel·lent poeta, també és amic meu, i això fa que em senti doblement feliç a l’hora de recomanar els seus versos. Monstruos y otros ha estat editat pel prestigiós segell de poesia Visor, i aplega els llibres publicats fins ara pel nostre autor: La biblioteca secreta, L’estació de les ombres, Monstres i Llunari. En resta fora Cants d’Arjau, un primer llibre publicat per Aguiló als divuit anys (ara en té quaranta-set, i en va passar gairebé vint sense publicar res, acomplint un noble mandat d’autoexigència), que Aguiló considera massa primerenc. Les versions al castellà van a càrrec d’un altre magnífic poeta, Francisco Díaz de Castro, que dóna aquí una lliçó de com treballar amb grans poemes escrits en un idioma per reconstruir-los després en un altre. Se sol dir que la traducció de poesia és una feina tan delicada que només la pot dur a terme un altre poeta, i aquest n’és un exemple clar.
Com dèiem, Monstruos y otros reuneix la poesia de Josep Lluís Aguiló, però en un ordre cronològic diferent del de la seva publicació. Com que, a més de poeta, Aguiló és un empresari d’èxit (rara avis, en efecte), ha decidit obrir el seu llibre amb la col·lecció de poemes que li ha donat més ressò i projecció, i que no és altra que la de Monstres. Per la seva banda, Llunari, que tanca el volum, va ser el llibre que va consagrar (paraula lletja, glups) definitivament Josep Lluís Aguiló, en fer-lo mereixedor del premi dels Jocs Florals de Barcelona i, consegüentment, del títol de Poeta de Barcelona durant el curs 2008-2009 (un paisà seu es va estranyar: “¿Poeta de Barcelona? ¿Però que no és de Manacor?”). Abans, Monstres ja li havia donat el premi Joan Alcover Ciutat de Palma i el Premio Nacional de la crítica.
Guardons a banda, no cal ser cap expert per entendre a primer cop d’ull que Josep Lluís Aguiló és un dels millors poetes en actiu amb què compta actualment la literatura catalana. Ho podem dir així, clar i ras, perquè és la pura veritat. La seva irrupció en castellà ja ha rebut elogis més que entusiastes de referents tan diversos com José Luis Morante Martín, Carlos Alcorta, Marina P. de Cabo o Pere Gimferrer. I, per descomptat, el que volia dir aquí un servidor és que la rutilant publicació de Monstruos y otros és una excusa més que idònia perquè nosaltres, els lectors en llengua catalana, aprofitem l’avinentesa per revisar o descobrir la poesia bella, emocionant, fonda i particularíssima d’un dels nostres millors autors. Que tingueu un gran estiu amb Josep Lluís Aguiló, i ja m’ho contareu.
