La factura de la llum

El compte enrere està en marxa i d’aquí menys d’un mes s’implantarà la nova tarifació elèctrica, una mesura que agafa bona part de la població amb els quilowatts al ventre. Dins els pressupostos familiars el consum i el preu de la llum s’ha convertit, irònicament, en un tema molt fosc. Per més esforços de pedagogia informativa que fan els mitjans, pocs usuaris saben què els tocarà pagar de llum a partir del mes vinent i, encara pitjor, en desconeixen els motius. A hores d’ara, l’únic que saben és que cada dos mesos els arribarà una factura tan variable i imprevisible com la composició d’un govern italià.

Una altra de les certeses que les instàncies oficials i reguladores del mercat elèctric s’entesten a remarcar sobre el nou sistema de tarifes és que suposarà un abaratiment del preu de la llum de poc més d’un 4,3%. Això sí que és una gran notícia! Sembla estrany que la gent no hagi embogit d’alegria i surti al carrer per celebrar-ho. Ves que a l’hora d’anar a comprar el cava i el confeti no hagin recordat que, en els últims sis anys, el rebut de la llum ha pujat més d’un 70%. Des de la privatització de les elèctriques a Espanya, el preu de l’electricitat s’ha disparat fins a acabar-se pagant a preu d’or. Avui en dia, la millor manera que el pobre ciutadà té d’experimentar la sensació de riquesa és posar els dits en un endoll.

Deixant de banda el saqueig energètic, l’altre aspecte controvertit és la nova fórmula de mesura del consum elèctric. El preu del quilowatt variarà cada hora i serà possible contractar la tarifa més favorable d’un dia per l’altre. Com si no tingués prou maldecaps, ara el consumidor haurà de buscar algun broker de l’electricitat que li gestioni un consum eficient. Aquesta és la factura de la llum, el preu que s’ha de pagar per tolerar un sistema de gestió molt obscur. Posem una espelma a la Mare de Déu del Fusible perquè vetlli pels pobres usuaris de l’electricitat. I, sobretot, un cop encesa, apaguem els llums per no gastar.

Més continguts de