El millor consell per trobar feina al segle XXI

Com aconseguirà trobar feina el meu fill? Darrerament hi ha poques preguntes que em facin tantes vegades com aquesta. No és estrany, tenint en compte el context econòmic que vivim actualment tant als Estats Units com a Europa.

Al febrer vaig entrevistar Laszlo Bock, la persona que s’encarrega de totes les contractacions ni més ni menys que a Google -estem parlant d’un centenar de nous empleats cada setmana-. Vaig parlar-hi per intentar entendre quina mena de perfils busca una empresa com Google en el mercat laboral, i per què cada cop l’empresa està més oberta a contractar gent sense un títol universitari. Vaig recollir les observacions que va fer Bock en un article [“Com aconseguir una feina a Google”, publicat a l’ARA el 27 de febrer d’aquest any] que va despertar moltes respostes per part dels lectors. Sobretot, va cridar l’atenció la seva idea que els caps avui en dia es preocupen menys pel que saps o per on vas aprendre el que saps -al capdavall, la maquinària de Google ho sap tot- que pel que pots arribar a crear amb els teus coneixements. Fa unes setmanes, quan s’acostava l’època de graduacions, vaig tornar a Google per demanar a Bock el seu millor consell per als que busquen feina on sigui, no només a Google. El que segueix és una versió reduïda de la nostra conversa.

Li vaig preguntar si les seves opinions equivalien a afirmar que l’educació universitària no té cap valor.

“La meva opinió no és que un no hagi d’anar a la universitat”, va dir Bock. El que ell volia dir era que molta gent d’entre 18 i 22 anys -o molts dels que tornen a estudiar anys després-“no dediquen prou temps a plantejar-se per què hi van o què en volen treure”. Per descomptat, volem una ciutadania informada: volem que tothom tingui una base de coneixements des dels quals construir les seves habilitats. És un bé social. Però, va afegir, no vagis a la universitat simplement perquè creus que és el que has de fer i perquè penses que qualsevol llicenciatura serà suficient.

“El primer i el més important és ser explícit i obstinat en el moment de decidir què vols obtenir d’aquesta inversió en la teva educació”. Al cap i a la fi, és una gran inversió de temps, esforç i diners, i la gent hauria de pensar “moltíssim en el que rebran a canvi”.

Després, va dir Bock, assegura’t que n’obtindràs no només una millora dels coneixements que tens, sinó que també n’obtindràs habilitats valorades en el món laboral actual. Tenir un títol universitari ja no és el mateix que tenir les habilitats necessàries per fer qualsevol feina. Quins són aquests trets diferencials? Un és el coratge, va dir Bock. Fullejant els currículums d’alguns dels cent nous empleats a Google d’aquella setmana, Bock va explicar: “Era al campus parlant amb un estudiant que feia les carreres d’enginyeria informàtica i matemàtiques a la vegada, i que es plantejava passar a estudiar només econòmiques perquè les classes d’enginyeria eren massa difícils. Vaig dir-li que era molt millor ser un estudiant notable en enginyeria informàtica que un deu en anglès perquè implicava ser rigorós en la manera de pensar i també poder suportar una càrrega acadèmica més difícil. Aquest estudiant serà un dels nostres becaris aquest estiu”.

O pensa, va afegir, en aquest titular de The Wall Street Journal del 2011: “Els estudiants trien carreres més fàcils tot i que després tinguin sous més baixos”. Era un article sobre una estudiant que va canviar l’enginyeria elèctrica i informàtica per la psicologia. La noia explicava que trobava aquella enginyeria massa difícil, i que se centraria en una carrera en relacions públiques i recursos humans. “Crec que aquesta estudiant estava cometent un greu error”, va dir Bock, encara que seguir la primera titulació impliqués treure notes més baixes. Segons ell, l’estudiant “deixava una carrera gràcies a la qual s’hauria diferenciat en el mercat laboral” i que, “gràcies a l’en-trenament a què l’hauria obligat, l’hauria qualificat més bé per a altres feines”.

Això és clau per Bock, perquè el primer que busca Google és “una capacitat cognitiva general, és a dir, l’habilitat d’aprendre coses i resoldre problemes”, va dir. En aquest sentit, “serà de gran valor que el candidat tingui el cap moblat de tal manera que pugui entendre i aplicar informació -que són les competències bàsiques de la informàtica-. No dic que hagis de ser un gran programador, però per entendre com funcionen aquestes coses has de ser capaç de pensar d’una manera formal, lògica i estructurada”. Però aquest tipus de pensament no ve d’una llicenciatura en enginyeria informàtica. “Jo vaig fer estadística a l’escola de negocis, i va ser transformadora per a la meva carrera. Una formació analítica et dóna un conjunt d’habilitats que et diferencien de la majoria de la gent en el mercat laboral”.

A més, actualment es planteja la qüestió de la ubicació: molts llocs de treball, va afegir Bock, ja no estan lligats a una ubicació fixa.

“Per tant, si vols una feina allà on vius has de ser: A) bastant bo, i B) molt flexible, de manera que tinguis un conjunt d’habilitats de base que et permetin ser operador en un centre de trucades avui i interpretar ressonàncies magnètiques demà. Per tenir el conjunt d’habilitats que et permet fer totes dues coses, cal haver adquirit abans una capacitat analítica de base”.

Bé, doncs, i què passa amb la creativitat?

Segons Bock, “els humans són éssers creatius per naturalesa, però no tenen un pensament lògic i estructurat per naturalesa. Aquesta segona condició és una cosa que s’ha d’aprendre. Ara bé, per ser eficaces, les persones han de tenir totes dues coses. Si ets bo en totes dues, tindràs moltes més opcions de tenir èxit, però si només ho ets en una, també està bé”. Segons Bock, són poques les persones que tenen un tipus de pensament alhora estructurat i creatiu.

Havíem parlat molt d’enginyeries, de manera que li vaig preguntar si creia que les arts liberals encara són importants.

Em va respondre que són extraordinàriament importants, sobretot quan les combines amb altres disciplines. “Fa deu anys no es feia gaire referència a l’economia del comportament. Però després apliques les ciències socials a l’economia i de sobte et trobes un camp completament nou. És una cosa en la qual penso molt: les coses més interessants estan passant en la intersecció entre dos camps diferents. Evidentment, per obtenir bons resultats cal tenir experiència en les dues disciplines que es combinen. Necessites pensadors holístics que tinguin coneixements d’arts liberals i experts profundament funcionals. Construir aquest equilibri és difícil, però és així com acabes creant grans societats, grans organitzacions”.

Per trobar feina, la presentació és un element clau. Com s’escriu un bon currículum?

“La clau -va dir Bock- és emmarcar les teves fortaleses així: he aconseguit X en relació a Y perquè he fet Z. La majoria de la gent escriuria un currículum així: «He escrit editorials per al New York Times ». Però seria millor dir: «M’han publicat 50 articles d’opinió, en comparació amb els sis articles de mitjana que els han publicat a la majoria d’opinadors, perquè durant tres anys he ofert un coneixement profund en una àrea determinada». La majoria de la gent no consigna prou bé el que han fet en els seus currículums”.

Quin és el seu millor consell per a les entrevistes de feina?

“El que t’interessa és fer un discurs semblant a això: aquestes són les qualitats que demostraré que tinc, aquí teniu la història que demostra que les tinc i, a més, us explico per què aquestes qualitats són valuoses per a la vostra organització”. A més, convé explicitar els pensaments i motius que en el seu moment ens van conduir a les decisions que hem pres al llarg de la nostra carrera professional: hi ha candidats que tenen una història convincent, però que no expliciten el raonament que hi ha darrere.

Als pares, als graduats i a aquells que ja fa massa temps que esteu sense feina, espero que alguna part d’aquest article us sigui d’ajuda.

Més continguts de