ABANSD'ARA
Opinió 10/07/2013

'La pell de brau', de Salvador Espriu (1968)

Crítica de Josep Faulí (Barcelona, 1932-2006) a Els Llibres de la Lletra d'Or (1968). Avui fa cent anys del naixement del poeta que obria llums en la negra nit del franquisme.

Josep Faulí
2 min

Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsLa poesia de Salvador Espriu, com a extensa meditació sobre la mort, s'obre, amb La pell de brau , a un registre civil intens i el poeta de minories selectes es col·loca en la via d'una possible i abastable popularitat.

Inscriu-te a la newsletter Pensem Les opinions que et fan pensar, t’agradin o no
Inscriu-t’hi

El poeta, en lloc de recloure's a la seva Sinera poètica, la mitificació del real Arenys de Mar, se'n va pels camins de la pell de brau: "El brau, en l'arena de Sepharad" és el primer vers del llibre, el qual, dins d'una notable varietat formal, segueix una línia contínua de poema a poema, on domina una intenció moral i cívica a la vegada, amb al·lusions a la "negra nit", però amb una visió de futur optimista i esperançada.

Els poemes VI, XII, XIV i XLVI, de forma abreujada, sintetitzen el sentit del llibre: el pecat original fou un guerra entre germans (VI), que s'ha traduït en una vida de mentides i sense horitzons (XII); la solució cal buscar-la en la justícia, l'honestedat i el treball (XIV), però no en una altra guerra (XLVI).

És un llibre bàsic a la poesia de la postguerra, on els camins poètics assajats i reeixits de Cementiri de Sinera a Final de laberint , serveixen una problemàtica més extensa i, sobretot, més suggestiva. La mort, meditada en abstracte abans, es fa ara real i particularitzada: és la mort que el poeta va conèixer des d'una auditoria durant la guerra: "De la guerra sense victòria entre germans".

La poesia es fa programa cívico-moral, i assoleix, sempre, una altíssima qualitat poètica: "Escolta Sepharad: els homes no poden ser si no lliures".

I l'alliçonament moral continua, sense defallences: "De vegades és necessari i forçós / que un home mori per un poble, / però mai no ha de morir tot un poble / per un home sol".

Al món literari d'Espriu, el poble jueu hi té un gran paper. A La pell de brau aquesta constant és un motiu literari important, una forma poètica de provocar un corrent ibèric de germanor i col·laboració amb la finalitat que expressen versos que són com una oració: "Que Sepharad visqui eternament / en l'ordre i en la pau, en el treball, / en la difícil i merescuda / llibertat".

stats