De part de gent com qualsevol de nosaltres

Fa anys, de la gent en cadira de rodes en dèiem invàlids. Després, persones amb mobilitat reduïda, i ara toca diversitat funcional. Però dissabte, al Mercat de les Flors, després de sentir el piano de l’Ignasi Terraza (cec) o Nono Fernández, un baixista assegut en una cadira de rodes (i que es troba els teatres adaptats per al públic però no sempre per als artistes), els transmeto que estan tips d’inclusió i que aspiren a un sol concepte: normalitat. Que ens fiquem al cap allò de Maragall dels Paralímpics: “D’una manera o altra, tots som discapacitats”. Per cert, quin calfred sentir un rapsode cec, Santiago Estrada, recitant aquell vers de Borges, un altre invident: “ Unos ojos sin luz que sólo pueden leer en las bibliotecas de los sueños ”.