Alberto Fabra no es refia de ningú
La fractura interna i l'obsessió per les filtracions sobre la seva gestió tenallen el president valencià
ValènciaEl president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, va camí de complir dos anys i mig de mandat, però les circumstàncies econòmiques i la situació que viu el PP valencià no l'han deixat encara acomodar-se en el càrrec. Amb el match ball de la intervenció dels comptes aparentment salvat, el 2013 Fabra s'ha hagut de centrar a controlar i apagar els diversos focs que han anat apareixent en el seu partit i en la institució que presideix.
Enguany Fabra serà recordat pel pols que li va plantejar el diputat del PP Rafael Blasco -ara del grup mixt- quan inicialment va renunciar a deixar el seu escó després que la fiscalia demanés per a ell 14 anys de presó pel desviament de diners destinats al Tercer Món, i també per haver fet el paperot de seguir defensant la seva política de "tolerància zero" amb la corrupció quan el 80% dels seus diputats van firmar la petició d'indult del seu excompany condemnat, Pedro Hernández Mateo.
El cavall desbocat
Aquestes pugnes, impròpies del PP quan el vent els bufava de cara, demostren que Fabra no compta amb el suport de tot el partit. Els crítics li retreuen que entrés a la presidència del PP com un cavall desbocat quan el seu mèrit era haver estat posat a dit per Madrid. Així qualifiquen la gestió dels primers mesos de Fabra, quan va intentar distanciar-se tant com va poder del seu antecessor, Francisco Camps -que va dimitir pel cas dels vestits -, i fer foc nou.
En tot cas, no va ser més que un intent fallit. La derrota electoral del PP que auguren les enquestes ha fet que Fabra opti per comptar amb tots. I tots inclou l'alcaldessa de València, Rita Barberá, i el president de la Diputació, Alfonso Rus, amb els quals és públic i notori que el president no té bona sintonia, i, fins i tot, l'entorn de l'expresident valencià i exministre Eduardo Zaplana, proscrit al PP de Camps. I és que Fabra sap que en les eleccions europees s'hi juga molt.
Per això el president i els seus assessors han decidit donar un gir a la seva imatge pública. Fabra ha tornat a les antigues formes -les que més bons resultats han donat al PP- i ha abandonat el to amable. Fonts populars expliquen que en l'última junta directiva el president va llançar un missatge en què assegurava que les eleccions no les guanyaria o les perdria Fabra sinó el PP, per mirar d'implicar tots els sectors en la campanya de les europees.
Però els problemes que de debò el porten de cap són les suposades filtracions que, des de la Presidència de la Generalitat, es fan sobre la seva gestió i la dels seus col·laboradors més estrets. Una de les més sonades va ser la publicació del contracte del personal coach que assessorava Fabra, i que, si no s'hagués fet públic, hauria costejat l'erari públic.
L'obsessió del cap del Consell per caçar el talp podria explicar la destitució fulminant fa tan sols dues setmanes de l'equip de comunicació de Presidència, que comandava Paula Meseguer. Però si el seu cessament i el de la resta d'assessors de premsa era una reprimenda per les filtracions, Fabra va errar el tret.
Habitacions d'hotels sospitoses
Divendres, amb Lola Johnson -directora de Canal 9 quan es va redactar l'ERO- ja exercint com a nova cap de premsa de la Generalitat, es va fer pública la querella del sindicat ultra Manos Limpias contra la secretària autonòmica de coordinació i organització, Esther Pastor, per malversació de fons públics, falsedat documental i estafa per haver carregat a la caixa pública el pagament d'habitacions dobles d'hotels de diversos municipis alacantins i de Madrid "sense que constés cap acte institucional que justifiqués el desplaçament". Per la seva banda, Presidència assegura que aquestes factures signades per Pastor, que és la persona de màxima confiança de Fabra, estan justificades perquè hauria acudit a cites i reunions.
Fabra segueix la seva croada per acabar amb les filtracions i fins i tot ha publicat una ordre de la Generalitat amb recomanacions per evitar-les, però de moment sembla que no ha fet efecte. Fabra haurà de seguir jugant a detectius si vol saber qui li passa informació al perruquer Tono Sanmartín, que pentina entre altres càrrecs la mateixa Pastor, i que fa uns dies s'atrevia a pronosticar a Levante TV "molts canvis" en el govern autonòmic.
4,5 milions al desembre en una TV que no emet
Els treballadors de Radiotelevisió Valenciana es van concentrar ahir davant la Generalitat Valenciana per protestar pel tancament dels mitjans públics ara fa un mes. Durant l'acte que commemorava els primers trenta dies sense senyal, el president del comitè d'empresa, Vicent Mifsud, va denunciar que les raons econòmiques que justifiquen el seu tancament són "falses" perquè serà més car tancar-la que mantenir-la oberta, ja que en un mes els costos fixos han sumat 4,5 milions i s'han deixat d'ingressar els 3,5 milions previstos per la publicitat a la cadena.
