BarcelonaEns convoquen en una sala de convencions d’un hotel de les Corts per al primer primer acte públic a “la Ciutat Comtal” d’un nou partit. Es diu Vox i aspira a regenerar la política i mantenir Espanya unida. La sala no és especialment gran, però tampoc extremament petita i és plena a vessar. Per tant, els assistents estan força animats i encara s’animen més quan finalment arriba Alejo -no Aleix- Vidal-Quadras.
Abans que parli el líder, però, hi ha altres intervencions. Dues de destacades: la jove advocada Ariadna Hernández i la de Santiago Abascal, president de la Fundación para la Defensa de la Nación Española (Denaes). Ariadna Hernández parla molt del separatisme o secessionisme. Recorda “quant de mal va fer el pujolisme” a Catalunya “fracturant la societat” i el “tripartit infame amb Carod com a vicepresident, aquell indesitjable que va pactar amb ETA”. I deixa una petja personal quan evoca que va conèixer Alejo “quan encara era una nena”, gràcies a la seva mare.
Després ella mateixa passa el testimoni a Santiago Abascal, “basc i per això doblement espanyol, com deia Unamuno”. Ell serà el que parlarà més clar, el que dirà amb totes les lletres que s’ha d’acabar amb les autonomies, “utilitzades per exacerbar el nacionalisme i contagiar-lo a regions on no n’hi havia”. “Espanya era plural abans de l’estat de les autonomies i ho tornarà a ser després”, vaticina. El seu apunt històric es complementa amb l’observació que “Jaume I va ser el primer botifler perquè va dir que Catalunya era el millor regne d’Espanya”.
I arriba l’hora d’Alejo. Un home feliç que diu que viu tranquil des que es va establir a Madrid –on pot "viure com a espanyol" sense que li facin "la vida impossible"– i que s’ha "emocionat" en saber que Ariadna Hernández el coneixia des que era una nena: “Suposo que va ser gràcies a la seva mare, amb qui jo treballava i que avui és aquí i a qual felicito, perquè la seva filla es veu ben alimentada”.
Un home “rejovenit”
També és un home “alliberat” des que ha deixat el PP... 18 anys després del pacte “indigne” del Majestic entre Aznar i Pujol. Ell mateix ho admet: “Em preguntareu per què he trigat tant... Bé, ha valgut la pena perquè mentrestant l’Ariadna ha crescut i si abans treballava amb la mare ara treballo amb la filla, ha valgut la pena esperar, em sento rejovenit”. I tot seguit, agafat a aquest fil d'Ariadna que li dóna seguretat, exposa el seu pla per treure Catalunya i Espanya del laberint del minotaure, un monstre nascut del separatisme, la corrupció i els errors del PP i el PSOE.
