Wert, l'ariet espanyolista de Rajoy

BARCELONAEl final del govern de José María Aznar va ser dramàtic. Després d'una última legislatura (entre el 2000 i el 2004) enfrontat als nacionalistes i atiant conflictes de tota mena amb la guerra de l'Iraq i el Pla Hidrològic, el gran atemptat islamista de l'11-M posava fi a la legislatura. El PP passava a l'oposició amb un sever càstig. Això va fer que, al partit i al seu entorn, s'agafés un fort ressentiment que va donar ales i protagonisme als durs .

I quan, amb la majoria absoluta de Mariano Rajoy fa onze mesos, van tornar al poder l'ala més espanyolista hi volia ser. Volien cadira els homes de la FAES, els exministres d'Aznar i també gent com José Ignacio Wert. Un home de formes educades però amb un fons poc transigent. Fins al punt que aquest advocat, sociòleg i ex de la UCD s'ha convertit en l'ariet espanyolista indiscutible de l'executiu del PP. Ahir es va tornar a destapar en afirmar, al ple del Congrés, que el seu objectiu és "espanyolitzar els alumnes catalans". Ho deia dies després de denunciar que l'escola catalana és "una fàbrica d'independentistes".

Sorprès pel rebombori

Les intencions de Wert, manifestades durant un debat en la sessió de control amb Francesc Vallès, cap de files del PSC al Congrés, van indignar els partits polítics catalanistes i col·lectius vinculats a la comunitat educativa però també va recollir elogis, com el del director d' El Mundo , Pedro J. Ramírez, que va piular que "demostra més talla política de la que semblava". Hores després de reconèixer la intenció d'"espanyolitzar" l'escola catalana, el ministre es va mostrar sorprès pel rebombori. Ho va voler arreglar afirmant que ell mai ha defensat actituds preconstitucionals i que el que vol és que els alumnes catalans tinguin "doble identitat" i que incorporin també l'espanyola. Les competències en educació són de la Generalitat, però els conflictes amb l'Estat, sobretot pels temes lingüístics, han anat en augment després de la sentència del TC contra l'Estatut i arran de la intenció que manifesten sectors de la dreta espanyola de recentralitzar les polítiques educatives, que consideren bàsiques.

Intereconomía i els toros

Wert ha decidit liderar l'ofensiva espanyolista. Ho fa amb l'educació com a excusa, però el cert és que el ministre, que fins que va ser nomenat era tertulià de la cadena de televisió ultra Intereconomía, no s'ha tallat a l'hora de defensar polítiques identitàries. Seva va ser, per exemple, la proposta de passar els espectacles taurins, que el PP vol reimplantar a Catalunya, d'Interior a Cultura, una idea també compartida per sectors del PSOE.

Wert fa d'ariet en plena concreció del projecte sobiranista de CiU, que ja preocupa de veritat a Madrid, que ha optat per l'estratègia de la por. De ben segur que erigir-se en defensor de l'espanyolisme (en què eviten caure altres ministres, si més no de portes enfora) li pot donar rèdits de cara a un sector gens irrellevant de l'opinió pública espanyola, cada cop menys procliu a un estat descentralitzat i partidària de la recuperació de competències de l'Estat. A Wert -criticat després que aquesta temporada TVE incorporés com a tertuliana la seva dona, la professora d'universitat Edurne Uriarte, vinculada a entitats espanyolistes basques i articulista de l' Abc - ja li aniria bé millorar la valoració. Segons el CIS d'agost és el més valorat del gabinet de Rajoy, on tothom suspèn. Treu un 2,49.

Wert va reenfocar i canviar de nom l'assignatura d'educació per la ciutadania, una de les grans apostes del PSOE, perquè "adoctrinava", i ahir afirmava que l'escola catalana té el deure "d'espanyolitzar" perquè se sentin tan orgullosos de ser espanyols com catalans. Unes paraules que la consellera d'Educació, Irene Rigau, va titllar de "preconstitucionals", que van dur el líder del PSC, Pere Navarro, a anunciar un procés per reprovar-lo al Congrés i que van fer que Som Escola constatés que vol acabar amb el model d'escola catalana. De moment, com va recordar Ciutadans, no està sent tan eficaç com voldria. Altres, com el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro, ho són més malgrat que, també ahir, afirmés que "de cap manera hi ha una inclinació recentralitzadora del govern d'Espanya". Ell sí que vol que no se note el cuidado .