Per un pacte de no-agressió

El llibre del Col·legi d’Economistes no pot ser més oportú perquè tanca un debat fatigós, el de la viabilitat econòmica d’una Catalunya independent, i n’obre un altre de més interessant. La qüestió és: com ho fem perquè, decideixi el que decideixi la ciutadania, l’economia no es vegi afectada en el que és essencial? Aquesta hauria de ser la preocupació principal de l’empresariat perquè, com va dir el president Mas, d’una manera o una altra el poble català es pronunciarà i es farà valer. Per tant, un cop establim que una Catalunya independent en cap cas es convertiria de sobte en Sudan del Sud, caldria ara un acord de mínims (i de no-agressió) entre la UE, Espanya i Catalunya sobre com salvaguardar, d’una banda, el respecte democràtic a les decisions dels ciutadans, i, de l’altra, el seu benestar i el de les empreses que hi són radicades. Potser això és un impossible (mireu la Gran Bretanya i el xantatge amb la lliura a Escòcia), però seria la manera més pragmàtica d’enfocar-ho en benefici de tothom. També d’Espanya.