Fa uns dies, la Casa Reial va dir als mitjans que, segons unes enquestes pròpies, la popularitat de la institució estava marcant “una línia ferma ascendent”. La Vanguardia va obrir pàgina amb el tema i l’ Abc en va fer una doble. Ho van fer sense que se’ls servís una trista dada. Cap número sobre la taula; un acte de fe. I difícil de contrastar perquè el CIS -ves per on- va deixar de preguntar per la monarquia fa un any. Però també resulta que -ves per on, bis- a les seves últimes enquestes -les que es van saber ahir- van tornar a demanar que s’avalués la Corona. I la monarquia ha obtingut l’espaterrant nota de 3,76. Sobre 10. Recupero els resultats de fa un any i veig que aleshores la puntuaven amb un 3,72. O sigui: ha guanyat només quatre centèsimes en un any. ¿Aquest 0,04 és la “línia ferma ascendent” i “millora considerable” que venia la Casa Reial? He fet càlculs: a quatre centèsimes de millora per any, la monarquia no arriba a l’aprovat fins a l’any de gràcia del 2046. Aquesta dada, en canvi, no obria pàgina als diaris que sí que van comprar el brindis al sol estadístic de la Zarzuela. Només apareixia, ben petita, a l’última frase de les respectives cròniques sobre les enquestes del CIS.
Vigorèxia bipartidista
Més CIS. “El bipartidisme recupera vigor davant les eleccions europees”, diu en portada El País. Però al subtítol ja s’automatisen i parlen de “frena la caiguda”, que no és ben bé el mateix. Segons el gràfic que publiquen, el PP i el PSOE sumaven, a les enquestes del mes de gener, el 58,7% dels vots previstos. Ara han baixat fins al 58,1%. Curiosa manera de recuperar vigor: perdre sis dècimes des del mínim històric obtingut anteriorment en una enquesta. Perquè, a les eleccions generals, van sumar el 73,4% dels sufragis. De fet, en el text es reconeix la seva “pèssima situació” i que són al “llindar més baix de la legislatura”. Aleshores, ¿per què aquest titular? ¿Potser volia ser la continuació del de dilluns, aquella enquesta pròpia que deia que els joves creien en el sistema?
