¿Un altre sant patró per a Catalunya?

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsEl Reial Madrid ha aconseguit la novena copa, mentre que el Barça no ha aconseguit ni la copeta de Catalunya, i a un se li acut pensar per què el futbol no figura entre els innombrables signes que evidencien la decadència de Barcelona respecte de Madrid. El Titanic són les nombroses empreses que van ser catalanes i que ara tenen la seu social a la capital d’Espanya. Són els actes culturals de màxim rang, que escullen Madrid per a la seva celebració. I són, també, els èxits futbolístics del Reial davant dels pobres resultats del Barça. És dur reconèixer-ho, però mentre a Madrid tot és progrés, Barcelona es queda estancada i fins i tot recula. Però hi ha un altre senyal molt més preocupant, que el futbol ens ha posat davant dels ulls. Mentre el patró de Catalunya, sant Jordi, perd influència en el regne celestial, el sant patró de Madrid, sant Isidre, guanya en poder davant de Déu. Fins i tot encara que aquest últim fos un sant agropecuari que es va dedicar al sector primari, mentre que el primer va ser un cavaller, elegant i gentilhome, que avui dia seria soci del Club de Polo, per la seva afició a l’hípica. Un guanya pes i poder en la glòria celestial i l’altre en va perdent. El dia de sant Jordi, el Barça va perdre al Camp Nou el seu partit de semifinal contra el Reial Madrid, i aquest guanya la novena copa a Glasgow, el dia del sant patró de Madrid. ¿I per què no pensar que aquest grau diferent d’influència davant de Déu no només és signe, sinó també causa, del progrés d’una ciutat i de la decadència de l’altra? Els catalans hem estat devots del nostre sant patró, perquè ens estalviava els perills que ens amenaçaven. Si no ens podem fiar del seu poder, n’haurem de buscar un altre. Serà dur, però no ens quedarà més remei.