Jaume Mateu: “Hem romput el tòpic que els balears no es mouen ni es mullen per res”

Llengua i cultura Des del 2005, presideix l’OCB. Per a l’entrevista, treu temps d’on no n’hi ha. Jaume Mateu està en plena organització de la Diada per la Llengua d’aquest dissabte, 31 de maig, en el moment de màxima agressió a la llengua i la cultura a les Illes

Jaume Mateu (Bunyola, 1957) manté en la conversa unes formes exquisides, extraordinàriament suaus i professorals, tot i que el seu discurs conté una crítica implacable. Escriptor de novel·la i de poesia, d’ell es pot dir que és, sobretot, una persona amb un ferm compromís social i polític. Com a president des del 2005 de la principal organització ciutadana que vetlla i promou la cultura i la llengua pròpies, l’Obra Cultural Balear (OCB), no li queda altra opció que ser crític, atès que, com diu, “des que hi ha democràcia, les Illes no havien patit un atac tan greu a l’educació, la llengua i la cultura com en la legislatura actual”. Aquests dies, Jaume Mateu està al capdavant de l’organització de la Diada per la Llengua de dissabte, un esdeveniment anual que aquest cop cobra una significació especial.

Què esperau de la Diada atesa la situació que es viu a Balears?

Hi ha motius de sobres per ser dissabte a la plaça Major de Palma i fer entre tots una mar de llaços. A la vegada, s’ha de tenir en compte que la ciutadania de les Illes està hipermobilitzada, actualment fins i tot un poc saturada de mobilitzacions. Hi ha el perill de les comparacions: després de la manifestació del 29 de setembre a favor de l’educació pública i de qualitat, qualsevol mobilització que no arribi als cent mil manifestants d’aquell dia pot ser considerada un fracàs. No es pot veure així. Des de l’OCB mai no hem patit la síndrome dels rècords Guinness. Amb la situació actual, no podem deixar de mobilitzar-nos per expressar el descontentament, perquè, encara que els partits de l’oposició al govern del PP fan una bona tasca, és important que es vegi que darrere hi ha molta gent. I si aquesta Diada per la Llengua ha de tenir una nombrosa participació, ja començam a pensar en la de l’any que ve, dues setmanes abans de les eleccions autonòmiques i municipals.

Llavors s’acusarà l’OCB, una vegada més, de fer política.

És clar que feim política; això no és una acusació. La feim perquè hi ha un partit que s’ha desmarcat de qualsevol diàleg i de les línies bàsiques de preservació de la llengua i la cultura que havien presidit totes les legislatures des que un govern del PP va aprovar, el 1986, la llei de normalització lingüística. És clar que feim política: ens mobilitzam contra el bauzanisme, que ha intoxicat tot el tema de la llengua catalana a les Balears i ha trencat el consens que havia existit fins que ell va assolir la presidència del Govern. Ha sortit del marc estatutari i per aquí no hi podem passar.

Es diu que no és gaire propi del caràcter dels illencs adoptar un posicionament així de contundent.

Miri, en tot aquest conflicte, només provocat i alimentat pel Govern Balear, la gran lliçó l’ha donada la ciutadania. Quin incident hi ha hagut per petit que sigui en les mobilitzacions? Cap ni un, ni un crit, ni una malifeta. S’ha donat una lliçó d’educació, d’ordre i d’urbanitat. I hem romput el tòpic que la gent de Balears no es mou ni es mulla per res. S’ha de pensar que el conflicte ha vingut per una agressió innoble a l’educació. Per això ha estat una lliçó exemplar de la ciutadania que s’ha mobilitzat pel cor d’una societat, que és l’educació.

Ens podríeu fer un breu diagnòstic de la situació abans de començar el conflicte?

Amb els anys, a poc a poc, amb calma i seny, s’havia aconseguit tenir una plataforma educativa que servia per cohesionar la societat. Les Illes, en pocs anys, han absorbit una gran quantitat de gent de fora, tanta com en poques bandes, i s’ha fet de manera exemplar. Les criatures que arriben de fora no tenen la culpa de com està el món, i les hem d’integrar. I tot això es va fer amb un gran esforç del professorat i de les institucions. La integració i la cohesió han estat tan fortes que hem de recordar que, quan José Ramón Bauzá va guanyar les eleccions, duia en el seu programa la lliure elecció de llengua en l’educació. Primer, va fer una enquesta a pares i mares, i gairebé el 90% van optar pel català. Es van posicionar de manera lliure i responsable. Per què no es va tenir en compte? Com que no li va agradar l’opció que van triar, llavors es va inventar el tractament integrat de llengües (TIL) i el va imposar per decret.

Un cop d’autoritat.

Què té Bauzá perquè li puguis reconèixer l’autoritat? Amb cada intervenció seva (ahir mateix, tot i perdre quasi 40.000 vots a les eleccions europees, va dir al Parlament que no pensa variar ni un mil·límetre el full de ruta sobre el TIL) ens podem fer una idea de la seva mediocritat i, a més, en fa ostentació. Tot plegat no sembla possible o fa pensar en una cortina de fum per encendre i cremar l’educació i la cultura. I això fa un gran mal a la societat. Ha destruït tots els ponts de diàleg i 30 anys d’escola democràtica, de qualitat i en català. Ens està tallant les ales del futur. A més, només per demanar que dialogui, hi ha una persona en vaga de fam fa vint dies. Jaume Sastre ha de deixar la vaga, perquè Bauzá no es mereix que ningú mori per la seva intolerància.

Ells diran que sou un catalanista.

Sí, si catalanista vol dir subjectar-te a la raó i a la llei. Què diu l’Estatut? La nostra llengua és el català, que a Balears sempre ha estat la llengua de la cultura.

Més continguts de