L’Estat vol les competències en adopcions internacionals

Barcelona / MadridCatalunya pot perdre la competència per autoritzar adopcions internacionals. Segons va avançar ahir la ministra de Sanitat i Serveis Socials, Ana Mato, durant la presentació del nou marc jurídic de protecció de la infància que va aprovar ahir el consell de ministres, el govern espanyol vol “aclarir l’àmbit competencial per a aquests tràmits”. En aquest sentit, i si l’avantprojecte de llei aprovat pel consell de ministres s’acaba fent realitat, la decisió d’autoritzar aquest tipus d’adopcions passarà a dependre de l’Estat, que també assumirà la funció d’acreditar les entitats col·laboradores d’adopció internacional (ECAI). El paper de les comunitats autònomes es limitarà a emetre un informe previ.

Per la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), Núria Canal, l’avantprojecte de llei “entra en conflicte directe” amb les competències que fins ara tenien les comunitats autònomes i que Catalunya, en particular, “vol continuar exercint”. A més d’acreditar les entitats col·laboradores, les comunitats també tenen plena competència per obrir i tancar les adopcions amb un país i per regular-ne els fluxos. De totes maneres, la directora de l’ICAA recorda que “aquesta llei encara no està aprovada” i avisa que la Generalitat “farà totes les accions” que estiguin al seu abast per aturar la invasió competencial.

Una reforma exhaustiva

El nou marc jurídic de protecció a la infància que va aprovar ahir el govern espanyol és una reforma exhaustiva que afecta fins a 13 lleis, entre les quals hi ha la de protecció al menor i la de protecció integral contra la violència de gènere. La nova legislació, que encara ha de passar pel Congrés i el Senat abans de l’aprovació definitiva, regularà diversos aspectes que Catalunya, pionera a l’Estat en matèria de protecció a la infància, ja té estipulats, matisava ahir a l’ARA el departament de Benestar Social.

La reforma legislativa preveu que, a tot l’Estat, qualsevol nen adoptat, un cop compleixi els 18 anys, pugui saber la identitat dels seus pares i l’historial mèdic de la família, cosa que a Catalunya ja es fa. “Les entitats públiques asseguraran la conservació de la informació de què disposin durant, almenys, 50 anys”, va dir ahir Mato. Una altra novetat per al conjunt de l’Estat és l’adopció oberta, la possibilitat que el menor en adopció mantingui algun tipus de contacte amb membres de la seva família biològica. Caldrà el vistiplau del jutge, de la família de procedència, de l’adoptiva i del menor. Canal va subratllar a l’ARA que aquests dos aspectes sobre adopcions ja funcionen d’aquesta manera d’acord amb el Codi Civil català.

Violència de gènere

Un altre dels objectius de la reforma que impulsa el govern espanyol és donar protecció als fills de dones víctimes de la violència de gènere, que passaran a estar inclosos dins de la llei. Segons les dades de l’executiu, el 64% de les víctimes tenen fills i, d’aquestes, el 54,7% asseguren que els fills han patit abusos.

Vetats els pederastes per treballar amb nens

La nova llei de protecció del menor impedirà que qualsevol condemnat per delictes contra menors -contra la llibertat sexual, de tràfic o d’explotació- pugui treballar amb nens. La reforma del govern espanyol assumirà així l’anomenat Conveni de Lanzarote del Consell d’Europa, de protecció dels nens contra l’explotació i l’abús sexual. Aquest conveni va ser ratificat el 2010 però encara no s’havia impulsat cap legislació que prohibís a persones condemnades per abús a menors treballar en sectors com l’educació, la sanitat o la protecció social. Amb la nova llei, un jutge també podrà dictar una ordre d’allunyament del menor.