L’ala conservadora del CGPJ critica que calgui l’aval de dos metges per avortar
Centra els seus retrets a Gallardón en la redacció del supòsit d’anomalia fetal incompatible
MadridEl sector conservador del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) també és crític amb la reforma de l’avortament, encara que no de la mateixa manera que els vocals progressistes. Si l’informe de Pilar Sepúlveda, nomenada a proposta del PSOE, demanava retirar directament l’avantprojecte de llei, el de la conservadora Carmen Llombart -al qual ha tingut accés l’ARA- centra els seus retrets en la redacció del supòsit “d’anomalia fetal incompatible amb la vida”, ja que segons l’informe ja comporta un dany psicològic a la dona innecessari de documentar.
Llombart titlla “d’exigència desproporcionada” que una dona hagi de recórrer a un facultatiu d’un centre diferent al que li ha de practicar l’avortament perquè avali que la malformació que pateix el fetus suposa un perill greu per a la salut mental. Exigir una prova d’aquesta afecció suposaria adjudicar a la dona “una càrrega afegida” a la de la terrible notícia que el fill que esperava no sobreviurà, afegeix.
L’informe de Llombart critica els termes “indeterminats i de complicada aprehensió” en què està redactat aquest supòsit. Aquesta “anomalia fetal incompatible amb la vida” és impossible d’analitzar des de termes estrictament jurídics, assegura. La vocal s’ha trobat que ha de recórrer a criteris biològics i mèdics i que, quan ho fa, no hi ha consens en la comunitat científica. Troba una contradicció que la reforma promoguda per Alberto Ruiz-Gallardón persegueixi la protecció dels drets del “no nascut” i estableixi un conflicte precisament entre el no nascut i el risc per a la vida de la dona. La vocal assegura que difícilment poden xocar si en aquest supòsit es preveu que el fetus no sobreviurà.
La presentació de l’informe del sector conservador, gairebé un mes després que ho fes Pilar Sepúlveda, ja deixa via lliure per a la votació de tots dos al CGPJ. Fonts de l’òrgan de govern dels jutges van situar el debat en un ple que tindrà lloc el 4 de juny. El retard ha permès deixar en un segon pla de la campanya electoral per a les europees una de les reformes del govern espanyol que ha trobat més contestació social. Els vocals progressistes, en minoria, es debaten ara entre intentar introduir articles en l’informe final que arribarà al govern espanyol o presentar una mena d’esmena a la totalitat. Aquesta última opció permetria visualitzar el rebuig frontal al que consideren un greu atac als drets de les dones, però tancaria la possibilitat d’introduir alguna proposta en l’informe sobre l’avantprojecte.
Sepúlveda i Llombart coincideixen, per exemple, en el fet que l’administració ha de garantir que en tots els centres hi hagi metges que no s’acullen a l’objecció de consciència respecte a la pràctica d’avortaments del nou text, ja siguin públics o privats. La vocal conservadora troba a faltar que l’avantprojecte no inclogui “una política general, integral de protecció a la maternitat” que inclogui una cobertura social de la maternitat, “probablement l’instrument més adequat” per protegir-la. Es potenciaria així la natalitat i es reduirien els avortaments, raona. En el seu informe, Sepúlveda concloïa que la reforma de Gallardón “criminalitza” la dona i la tornarà a les pràctiques “extralegals” o “paralegals” de la llei del 1985.
