"Treballant m'oblido que sóc a la presó"

BarcelonaL'Ana Belén barreja l'amanida de cigrons que se servirà per dinar. Al seu costat, dues companyes seves tallen ceba ben petita per a la verdura de l'endemà. El funcionament d'aquesta cuina no dista del de qualsevol altra, tot i que sí que té una particularitat: les cuineres són les preses del centre penitenciari de dones de Wad Ras, al districte barceloní de Sant Martí, i les clientes les seves companyes. El Centre d'Iniciatives per a la Reinserció (Cire), l'empresa pública del departament de Justícia que té com a objectiu ajudar els presos a incorporar-se al món laboral, va decidir fer-se càrrec d'aquest servei al mes de març. "Tenim un triple objectiu: ocupació, formació i procés d'inserció", explica la seva directora, Elisabeth Abad.

El primer que fa el Cire és seleccionar quines internes tenen el perfil per treballar a la cuina. Posteriorment reben una formació específica de dotze hores en què aprenen des de manipular aliments fins a riscos laborals. Un cop ocupen el seu lloc de treball, cadascuna es fa càrrec d'una àrea: la zona on es prepara el menjar fred, la del calent, la dels àpats per als nens petits o la de neteja. Actualment la plantilla ja està formada per 45 internes. Cadascuna treballa entre quatre i cinc hores, i cobra uns 350 euros al mes. "Quan surten del centre poden acreditar que tenen experiència laboral i formació", detalla Abad. El més important, però, coincideixen la directora del Cire i les mateixes internes, és que tenir una feina els fa pujar "l'autoestima". "En una presó, el risc d'exclusió és molt elevat. Amb serveis com aquests s'adonen que són útils", detalla la directora del Cire.

Unes hores d'aparent llibertat

L'Ana Belén, de 35 anys, va ingressar al centre penitenciari al mes de gener. És de Saragossa, on va estar treballant durant sis anys a la cuina d'un restaurant. En fa quasi dos, però, es va quedar sense feina. Els seus únics ingressos van passar a ser els que aconseguia netejant, de manera esporàdica, alguna casa. La necessitat econòmica la va portar a robar. "Un gran error", reconeix. Ara el seu futur el decidirà el judici que té aquest octubre. Mentre la data arriba, la seva feina de cuinera l'ajuda a oblidar durant unes hores la seva privació de llibertat. "Anímicament és com si estigués treballant. A més, em permet enviar diners a la meva germana i al meu nebot", afegeix. Aquests dies l'Ana Belén està aprenent com funciona el control del magatzem, una feina que fins ara fa la Fatu, i que consisteix a comptabilitzar les entrades i sortides dels productes. La Fatu, de 32 anys i nascuda al Senegal, va estudiar administració i empresa al seu país. Va arribar a València fa cinc anys "per fugir de la pobresa". Aquí es guanyava la vida netejant cases, però "un engany" la va portar l'octubre del 2012 a ingressar al centre penitenciari. Quan li van proposar formar part de la cuina, no s'ho va pensar ni un minut. "Només saber que ets aquí dins és dur, però aquesta feina t'ajuda a tenir la sensació que no ets a la presó", explica. En els pròxims dies sortirà en llibertat. L'únic que té clar és que tornarà a València, on té amics, i que intentarà buscar feina. "De la resta deixo que el destí se n'encarregui", insisteix la Fatu.

La presó de Lleida, la primera

Wad Ras és el segon centre en què es du a terme aquest nou model de gestió de cuina. El primer va ser el de Ponent. El Cire fa un any va engegar aquesta iniciativa a Lleida amb l'objectiu de reconvertir la cuina d'aquesta presó en un taller de reinserció. Actualment ja dóna feina i formació a un total de 84 interns que s'encarreguen de fer els àpats de 900 presos, entre els de la presó, el centre obert i el taller exterior del Cire a Raimat. La voluntat de l'empresa és continuar estenent aquest model a la resta de centres penitenciaris catalans. "On més costa implantar-ho és a les presons que fa anys que funcionen, perquè s'ha de canviar tot el sistema", detalla Abad. A banda de la cuina, el Cire també s'encarrega de portar la gestió d'algunes botigues de presons catalanes, entre les quals també la de Wad Ras. Les dependentes són internes que subministren a les seves companyes tot tipus de productes, des de tabac fins a roba interior.