El desgel de l'Àrtic o com fer diners gràcies al canvi climàtic

Ho diu amb la boca petita, perquè tem que els defensors del medi ambient se li tirin a sobre, però Rune Rafaelsen, cap del Secretariat Noruec del Mar de Barentsz, un mar de l'Àrtic entre Noruega i Rússia, no amaga que el desglaç àrtic causat per l'escalfament global és una mina d'or. "Els països pobres, del sud, són els perdedors del canvi climàtic i no diré que nosaltres, al nord, en siguem els guanyadors, però hi ha efectes positius evidents", confessa. L'escalfament global fa que els blocs de gel de l'Àrtic es fonguin a gran velocitat i s'obrin noves rutes de navegació a través d'un mar fins fa poc impenetrable. "El canal de Suez encara és una ruta molt més important, el creuen uns 18.000 vaixells a l'any, i al mar de Barentsz tot just parlem d'uns quants centenars, però cada cop n'hi ha més. Anar d'Europa fins al Pacífic en menys temps suposa utilitzar menys petroli i emetre menys CO. I pot ser que el 2050 ja puguem navegar a l'estiu creuant el pol Nord, sense haver de vorejar-lo", explica entusiasmat.

El nord de Noruega té un peu en la pesca i l'altre en el petroli. "En un context en què el mar Mediterrani i el Bàltic s'estan buidant, la producció de peix al mar de Barentsz és més alta que mai. Serem la cuina d'Europa", diu Rafaelsen, conscient de la dificultat de preservar un mar intacte per a la pesca alhora que se n'exploten els recursos marins.

El 40% de les reserves de gas i petroli que queden per descobrir són a l'Àrtic. I el grapat de països que l'envolten -Rússia, els Estats Units, el Canadà, Noruega i Dinamarca- no estan disposats a deixar-se perdre l'oportunitat de fer diners. "¿Si anirem a la guerra? En tenim tots els ingredients, però crec que no ho farem; a l'Àrtic ens governa la cooperació", confia.

El + vist

El + comentat