On posem els límits als discursos xenòfobs?

BarcelonaUna fotografia d'un nen negre amb una estelada penjada a l'esquena i un comentari: "Estem arreglats. Si aquests han de ser els nous catalans, jo marxo de Catalunya. Primer els de casa". Aquest és el missatge racista que va tuitejar fa uns dies el dirigent de Plataforma per Catalunya Josep Anglada, i que va provocar una reacció contrària multitudinària amb l'etiqueta #sócunnoucatalà.

El secretari d'immigració de Convergència Democràtica de Catalunya, Àngel Colom, va anunciar que ho denunciaria a la fiscalia, i Anglada li va respondre que evités fer el ridícul als tribunals. Només unes setmanes abans, un jutge havia absolt l'alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, d'un delicte de provocació a la discriminació, l'odi o la violència per uns pamflets electorals que vinculaven els gitanos romanesos amb la delinqüència. On són els límits d'aquest tipus de discursos?

Legislació encotillada

Els delictes de provocació i d'injúries són restrictius

"El problema amb el delicte de provocació a la discriminació, l'odi o la violència és que el Tribunal Suprem ha interpretat que hauria de ser una provocació concreta", diu l'advocada penalista Olga Tubau. La justícia només castigaria Anglada o Albiol per aquest delicte si demanessin explícitament accions discriminatòries o violentes contra els immigrants, i el que passa amb el delicte d'injúries és similar. "Dir que la totalitat d'un grup ètnic o nacional són lladres o delinqüents seria injuriós", explica Tubau. Això, però, no és el que fan Anglada o Albiol.

Mercedes García Arán, catedràtica de dret penal de la Universitat Autònoma de Barcelona, coincideix amb el diagnòstic: "El delicte de provocació no és només expressar una opinió. El que castiga el Codi Penal és que aquesta opinió suposi un determinat perill, que pugui fer que determinades persones actuïn contra aquests col·lectius". García Arán creu que "és lògic que un article com aquest s'interpreti de manera restrictiva", i el mateix amb el delicte d'injúries: "Per molt que ens repugnin determinades manifestacions, les hem de reprimir només quan suposin un perill per a les persones. El dret a l'honor pot col·lisionar amb la llibertat d'expressió".

Condemna improbable

SOS Racisme admet que acudir als tribunals dóna pocs resultats

Ricard Zapata-Barrero, director del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra, considera que "un jutge no té mecanismes per sancionar aquests actes". Alba Cuevas, portaveu de SOS Racisme, defensa que l'entitat presentarà tots els recursos que calguin contra l'absolució d'Albiol, però reconeix que aconseguir una condemna és improbable: "Veiem que hi ha poques possibilitats, som conscients de la dificultat, però alhora som conscients que ho hem de fer". Cuevas subratlla que "haver arribat al judici ja va ser un gran pas".

En relació a l'últim missatge racista d'Anglada, la portaveu de SOS Racisme revela que l'entitat ja ha debatut internament la possibilitat d'acudir als tribunals, però deixa entreveure que també hi hauria poques opcions d'èxit. "En l'aspecte jurídic ens tornaríem a trobar el mateix problema", reconeix Cuevas, fent referència a la interpretació restrictiva del Codi Penal. "Però no per això creiem que no s'hagi de denunciar", matisa a continuació.

Reforma complicada

Canviar el Codi Penal seria difícil per les garanties constitucionals

Reformar la llei perquè castigués aquestes conductes tampoc seria una tasca fàcil. Olga Tubau recorda que "qualsevol nou tipus delictiu hauria de ser respectuós amb les llibertats i drets fonamentals que garanteix la Constitució, i la llibertat d'expressió té valor precisament quan l'opinió és repugnant". L'advocada opina, però, que un canvi del Codi Penal "no és impossible" i que "seria una qüestió d'ajustar el redactat". Si es definís molt bé, diu, es podria introduir al Codi Penal un nou delicte de provocació indirecta. "Això és el que falta", conclou.

Ricard Zapata-Barrero està d'acord que s'hauria de reformar la llei contra els discursos racistes: "Això hauria de poder ser sancionable jurídicament, i un debat jurídic a Catalunya sobre aquest tema seria molt saludable. S'ha de veure fins on es pot arribar perquè accions com les d'Albiol no quedin impunes". La portaveu de SOS Racisme Alba Cuevas pensa el mateix: "Es tracta de revisar les legislacions europees, com l'alemanya i l'anglesa, que no permeten aquest discurs. Tocaria caminar en aquesta línia".

Aposta pel rebuig social

Els experts demanen respostes des de les institucions i els partits

Els especialistes consultats coincideixen a demanar respostes des de l'àmbit polític. "Hem de fer política", reclama Mercedes García Arán, que va formar part del Comitè d'Ètica dels Mossos d'Esquadra. "Un codi ètic serveix d'alguna cosa quan hi ha un òrgan que actua com a observatori i diu qui ho ha fet bé i qui ho ha fet malament", afegeix García Arán, que creu que aquest model es podria aplicar al seguiment dels discursos racistes dels polítics.

"Cal que ens plantegem fer política antiracista", diu Alba Cuevas, que afegeix que "a nivell dels mateixos partits hi ha certs mecanismes". Hi coincideix Ricard Zapata-Barrero, que recorda que "políticament es pot fer pressió" i demana que "els partits polítics s'autoregulin i s'autosancionin entre ells". Creu, per exemple, que el suport de la plana major del PP català a Albiol no va ser prou criticat per la resta de partits, i denuncia que "la indiferència és negativa". Per contra, celebra el rebuig social espontani contra Anglada: "El millor va ser que la societat es va pronunciar".

Ofensiva francesa contra l'humorista antisemita

Les autoritats franceses han iniciat una ofensiva jurídica contra l'humorista antisemita Dieudonné M'bala M'bala, que ha popularitzat la salutació de la quenelle. El gest, a mig camí entre una botifarra i una salutació nazi a la inversa, està considerat antisemita, tot i que alguns dels que el fan defensen que és senzillament irreverent. Després de molt temps al centre de la polèmica, a finals de desembre Dieudonné va acabar amb la paciència del ministre de l'Interior, Manuel Valls, amb unes declaracions sobre un periodista jueu que feien referència a les cambres de gas. Poc abans Dieudonné s'havia mofat de l'Holocaust. Valls va decidir prohibir l'espectacle de l'humorista, que s'havia de començar a representar dijous passat. Després de diversos recursos, la màxima autoritat administrativa del país va donar la raó al ministeri de l'Interior i va impedir que Dieudonné actués dijous i divendres. Dissabte l'humorista va renunciar a l'espectacle actual, tot i que va anunciar una nova creació amb la qual intentarà burlar la prohibició i reprendre la gira ja programada.