El menjar que es llença alimentaria mig milió de persones en un any
Al llarg d'un any cada català desaprofita aliments per valor de 112 euros. L'Agència de Residus de Catalunya i la UAB han editat una guia amb l'objectiu de disminuir les tones d'aliments que es llencen.
BARCELONA.Els catalans llencem a les escombraries molt menjar en bon estat. Al llarg d'un any són 262.000 tones d'aliments, una quantitat que podria alimentar 500.000 persones. La xifra és preocupant i, per això, l'Agència de Residus de Catalunya i la Univesitat Autònoma de Barcelona (UAB) han editat una guia -que van presentar ahir sota el nom Un consum més responsable dels aliments - per reduir les tones de menjar malbaratat.
La guia fa primer un diagnòstic que deixa dades preocupants: cada català llença a l'any 35 quilos d'aliments que es podrien aprofitar, quantitat que equival al 7% del que compren les famílies, els restaurants i els comerços al llarg de 12 mesos. El 58% d'aquest malbaratament es produeix a les llars i es deu sobretot al fet que "donem poc valor al menjar", segons Josep Maria Tost, director de l'Agència de Residus de Catalunya, que ahir va explicar que això és "una herència dels anys previs a la crisi, els de bonança econòmica". "Ens pensàvem que érem rics i això de racionalitzar el menjar i aprofitar-lo va passar a ser una cosa antiga i molta gent ho va deixar de fer", va apuntar Tost.
El 16% del menjar restant que es malbarata surt dels supermercats, el 12% de l'hostaleria, el 9% del comerç al detall, el 4% d'empreses de càtering i un 1% dels mercats municipals. Segons va explicar l'autor de l'estudi i professor de la UAB, Paco Múñoz-Gutiérrez, aquest malbaratament és típic dels països desenvolupats, on la major part dels aliments els desaprofiten els consumidors.
La guia es proposa recuperar hàbits que poden ajudar a evitar-ho. Són accions senzilles, com anar a comprar amb una llista, adequar les racions per ajustar-les al consum familiar, impulsar els productes locals i de temporada o recuperar tècniques culinàries i d'emmagatzematge que permeten aprofitar durant més temps els aliments.
Instaurar nous hàbits
Pel que fa al menjar que es malbarata en la distribució, la guia apunta que es deu a la demanda creixent de productes refrigerats i a les restriccions naturals dels productes, com la seva durada. En canvi, en el cas de la restauració i el càtering, els problemes són que els aliments es podrien aprofitar si es dimensionessin les racions o si s'instaurés el costum de demanar als restaurants que envasessin els aliments que els clients no es mengen. Múñoz-Gutiérrez va recordar que el malbaratament alimentari té una sèrie de repercussions ambientals com, per exemple, les emissions de gasos d'efecte hivernacle de les diferents fases de la vida dels aliments llençats. En el cas català, equivalen als gasos d'uns 20.300 automòbils al llarg de tota la seva vida útil.
