La millor temporada d'estiu des de la crisi

Les revoltes a Turquia i Egipte propicien unes xifres rècord en el sector turístic

Les xifres de turistes rebuts el mes de maig han sigut de rècord. L'Índex d'Activitat Turística de la UAB per al 2013 -presentat a finals de maig- també preveia un augment del 8,8% més de visitants que el 2012 a Catalunya. Tot plegat confirmava que aquest estiu seria dels millors pel que fa als ingressos turístics, però aquestes previsions encara no tenien en compte el nou esclat de violència als carrers d'Egipte ni el naixement de la indignació a Turquia. Amb l'experiència de l'impacte que va tenir l'anomenada Primavera Àrab sobre el turisme català i balear, els experts s'atreveixen a pronosticar que aquest estiu serà el millor amb diferència per al turisme de casa nostra des de l'inici de la crisi. "Els últims estius ja han sigut bons, però aquest es preveu que sigui el millor des del 2006", assegura Josep Maria Galí, professor de màrqueting d'Esade.

"Serem els grans beneficiats del que està passant en aquests països, en especial les Illes Balears i tota la costa mediterrània, sobretot la Costa Daurada i la Costa Brava", explica José Antonio Duro, professor del departament d'economia de la Universitat Rovira i Virgili i director de l'índex de la UAB des de fa 9 anys. Duro ho té clar: "Serà un creixement del turisme semblant al que vam tenir el 2011, que llavors va ser entre un 3% i un 4%". Segons xifres de Turespaña, el 2011 van arribar a l'Estat 4 milions de turistes més que el 2010 -un 7,6% més-, i van calcular que d'aquests, entre 1,6 i 2,1 milions van ser turistes de préstec que havien d'anar a Tunísia, Egipte o Algèria i que van canviar de destí a causa de la inestabilitat política d'aquests països aquell any.

A Egipte, optimistes

L'Oficina de Turisme d'Egipte admetia ahir que el que està passant al país afecta el nombre de visitants, que durant els sis primers mesos de l'any -abans de la revolta- havien augmentat un 10% respecte al 2010. Tot i això, des d'Egipte confien que la inestabilitat passi i que el nou govern es posi a treballar a favor del turisme i permeti que acabin l'any amb un augment del 30%.

"S'han anul·lat algunes reserves, però el més destacat és que és ara quan haurien d'entrar les reserves per al setembre i l'octubre", explica Francesc Carnerero, president de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV), tot i que afirma que encara no tenen xifres i que no en tindran fins més endavant. Carnerero no s'atreveix a ser gaire categòric amb l'efecte papallona de les revoltes a Egipte i Turquia, però admet que "la gent quan fa vacances vol tranquil·litat i va on hi ha pau social". Ian Livesey, director d'operacions de TUI Travel, un dels turoperadors més importants, comenta: "Encara no estem notant gaire l'efecte del que està passant, però si la inestabilitat segueix, es notarà".

Tot i que Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià es tornin a beneficiar turísticament de la Primavera Àrab, la situació d'aquest any no té res a veure amb la del 2011 en aquest sector. "Aquell 4% més de turistes que no esperàvem ens van salvar la campanya de l'any, que va evitar els números negatius. La diferència és que el 2013 hem canviat de model i, abans que això passés, la previsió de creixement de turistes respecte al 2012 ja era del 8,8%", afirma José Antonio Duro. Josep Maria Galí explica el perquè d'aquest canvi respecte al 2011: "Ara tornem a ser un destí competitiu perquè s'han abaixat els sous del personal i s'han ajustat el preus". Per Galí això no és una mala notícia, al contrari: "Sort en tenim, del turisme actualment; és el nostre mannà econòmic per sobreviure".

Compensar el mercat estatal

Tots els experts destaquen que aquesta arribada massiva de turistes aconsegueix compensar la punxada del mercat espanyol, que és el que més nota la crisi. A les Illes Balears és on menys s'ha notat perquè té poca dependència del mercat espanyol -un 20% respecte al total-, quan a la resta de l'Estat, el pes del turista estatal encara és majoritari sobre l'estranger. A Espanya és del 72%, com al País Valencià, mentre que a Catalunya és del 65%, un dels percentatges més baixos, a excepció de la Illes.