El telèfon mòbil, Eina pedagògica

LleidaAl'Institut Ronda de Lleida, com a la majoria de centres educatius catalans, els alumnes no poden dur mòbil, però tots el porten a la butxaca. Tenint present aquesta realitat, dues professores de l'institut han integrat aquests dispositius en un projecte educatiu que demostra que el mòbil no és només una font de distracció. "Pot ser també una eina educativa", remarca Anna Aznar, que, juntament amb Mari Àngel Urdániz, és la promotora d'una iniciativa pionera al país que es presentarà la setmana vinent al Mobile World Congress (MWC). El projecte ha consistit en una gimcana per la ciutat de Lleida utilitzant les aplicacions gratuïtes del mateix mòbil. La cinquantena d'alumnes de quart d'ESO que hi han participat han fet l'activitat fora de l'institut perquè a l'aula ja tenen ordinadors o llibres i el telèfon permet el que es denomina aprenentatge mòbil .

L'objectiu de la proposta, com apunta Aznar, és que "siguin conscients que el mòbil pot tenir altres usos més enllà de trucar, fer fotos, enviar missatges o entrar al Facebook". Després d'una sessió teòrica prèvia, la primera prova que ha hagut de superar cada grup ha estat editar un vídeo de presentació i penjar-lo a la pàgina de Facebook creada especialment per a aquesta iniciativa. La segona ha estat trobar unes coordenades de Lleida posant-les al Google Maps i buscar el camí més ràpid per arribar-hi. Un cop eren als Camps Elisis, lloc on els portaven les coordenades, havien de fer una foto i baixar-la a la pàgina. Tot plegat sota l'atenta supervisió de les dues professores, que des d'una aula de l'institut han validat les respostes. Els alumnes també han viatjat en el temps. A partir de fotografies d'edificis de l'època de la Guerra Civil -molts dels quals malmesos pels bombardejos-, han hagut d'esbrinar, per exemple, que el Casal Republicà era abans l'antic Liceu. En aquest cas, molts han fet servir el comodí de la trucada per preguntar als seus avis si sabien quin edifici era.

Una mirada al passat que els ha portat de nou al present desxifrant codis QR de llocs emblemàtics de Lleida. Uns codis que els enllaçaven a una web o a un vídeo de YouTube que els ha servit per respondre preguntes sobre l'any de la seva construcció, quin nom tenien originalment o la importància que van tenir per a la ciutat. "Són llocs per on han passat milers de vegades, però que no coneixen", explica Aznar. Els alumnes s'han convertit en investigadors a la Seu Vella, on hagut de desxifrar enigmes com saber el nom del rei que la va fer tancar durant la Guerra de Successió o trobar la pedra fundacional d'aquest edifici. La gimcana d'aquest Mobile Learning Day s'ha completat amb una endevinalla en llengua de signes al mateix edifici de la Seu Vella i amb un collage de fotos al museu d'art de La Panera. Totes aquestes vivències han estat recopilades finalment en un diari virtual i els han servit per adonar-se, com ha sentenciat un d'ells, que "tenir un mòbil és com tenir el món a la mà".

Eines de profit

Aznar deixa clar que, "de la mateixa manera que poden fer un mal ús de l'ordinador", els han d'ensenyar "els usos educatius dels mòbils, que permeten un aprenentatge mòbil aprofitant el wifi gratuït", i lamenta: "Sempre tendim a tenir por del que no podem controlar". Davant la criminalització d'aquests dispositius a les aules, la promotora del projecte aposta per "utilitzar-los quan els pugui ser de profit, assumint que sempre els porten a sobre i que els són una eina molt pròxima que no diferencia entre classes socials". Aznar considera que, "en el context actual de crisi del sistema educatiu", cal reinventar-se perquè es fa "el mateix que fa molts anys", s'ensenya "amb la mateixa metodologia" i "els adolescents d'ara són molt diferents perquè el món ha evolucionat ràpidament". Avançar-se a la generació mòbil pot ser un bon començament. Ho avala Raül Manzano, membre de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya, que valora que "s'introdueixin les noves tecnologies com a eina d'aprenentatge".