DRET A DECIDIR UN NOU POLS

El Govern veu jurídicament inatacable el 9-N

Homs assegura que l’executiu de Rajoy no pot impugnar un procés basat en el voluntariat i la competència per incentivar la participació

Objectiu: treure les urnes el 9-N mentre el govern espanyol es perd en un enrevessat laberint que s’ha construït aliè a l’arquitectura legal. El Govern va anunciar ahir que no té cap intenció de desactivar el procés participatiu sobre el futur polític de Catalunya per molt que el president espanyol, Mariano Rajoy, hagi iniciat els tràmits per impugnar-lo. Consideren que aquest cop no hi ha res que puguin prohibir davant un nou 9-N que se sustenta justament en una nebulosa jurídica i que pivotarà sobre el voluntariat -ahir ja eren 40.930 els inscrits- i l’empoderament de la Generalitat per fomentar la participació ciutadana. L’executiu català està, doncs, a l’expectativa de veure a quin element dins d’aquesta amalgama s’agafa l’executiu espanyol per portar al Tribunal Constitucional el procés, i només quan conegui els detalls del recurs el Govern mourà peça.

L’executiu d’Artur Mas entén que a hores d’ara el govern de Rajoy és com un Quixot donant cops d’espasa contra molins de vent. “No es pot prohibir allò que no es fa”, va assegurar ahir el conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Francesc Homs. I és que, segons va subratllar, no deixa de ser paradoxal que el govern espanyol, que “aplaudia” fa dues setmanes quan Artur Mas va anunciar el seu nou pla substitutiu de la consulta actuï ara com si es tractés d’una veritable consulta. “Per ells ha passat de ser una cosa per fer-ne mofa a una acció que desafia l’Estat”, va subratllar el conseller.

Des del Govern entenen que si Rajoy ha passat de menysprear el procés participatiu a titllar-lo de “mesquí” és perquè, un cop els partits han refet la unitat d’acció i que el procés ha anat agafant volada, hi ha hagut “un canvi de percepció” dels efectes polítics que el 9-N podia tenir. Avisen, però, que si el govern espanyol impugna el procés participatiu haurà d’identificar què prohibeix exactament i a l’empara de què, un fet que, avisen, no serà senzill. I és que l’acció de mobilització s’ha construït a partir d’una multitud de petits actes administratius i el Govern assegura que té alternatives per esquivar el veto de molts d’aquests actes.

Alternatives per tirar endavant

D’entrada, que el govern espanyol tombi el títol tercer de la llei de consultes que encara queda en peu no preocupa a l’executiu català, ja que, segons afirmen fonts coneixedores de la situació, en cap cas ha basat res en aquest marc legal. Puntualitzen, a més, que per acusar-los de frau de llei caldria identificar quina ha sigut la norma incomplerta i, segons ells, no hi ha cap acte que no s’ajusti a la legalitat. Si el que impugnen és la campanya institucional, diuen que seguiran emetent anuncis fent modificacions. Si el que veten és la pregunta o les paperetes, argumenten que difícilment podran impedir que els ciutadans se les imprimeixin per iniciativa pròpia.

Alerten, a més, que no hi haurà acte de convocatòria signat pel president i que el registre de participants podria donar-se d’alta més tard del 9-N. Un altre dels temes espinosos és el dels funcionaris que s’han apuntat per participar en el dispositiu organitzatiu del procés o que custodien l’obertura dels instituts de secundària. Homs va defensar, però, que ho fan en qualitat de voluntaris i no pas de funcionaris. Si un cop el TC tomba el procés -cosa que farà automàticament quan el govern central l’hi demani- la Delegació del govern a Catalunya envia requeriments als instituts o als ajuntaments, directors i alcaldes estaran en un compromís.

L’esquema del Govern és, a partir del recurs, derivar actes a tercers perquè el 9-N es treguin les urnes. Tot i això, és conscient que el govern espanyol pot demanar que s’impugni tot el procés, però avisa que aleshores el PP hauria de pujar un graó més. Des del seu punt de vista, per poder “desapoderar” el Govern de la seva potestat per incentivar la participació s’hauria d’entrar en el terreny de l’article 155 de la Constitució, el de la suspensió de l’autonomia, que s’aplicaria en un àmbit concret competencial de la Generalitat. Tot i això, des de l’executiu català dubten que realment Rajoy estigui disposat a arribar a aquest grau de conflicte amb Catalunya que de ben segur tindria una repercussió internacional que no li convé.

Els drets que s’han de preservar

La línia infranquejable de tot plegat, segons argumenta el catedràtic de dret consitucional de la UB Xavier Arbós, hauria de ser la de no vulnerar la llibertat d’expressió i manifestació. Per ell la suspensió del 9-N no hauria de suposar “en cap cas” vulnerar aquests drets, que es podrien exercir igualment amb urnes al carrer. Arbós explica, en la línia que defensa el Govern, que el procés participatiu s’ha construït a base de resolucions -algunes de visibles i altres no- que “no poden tenir la consideració de normes autonòmiques”. En tot cas, segons diu, cadascun d’aquests episodis per separat sí que podrien ser “susceptibles de control”. Amb tot, explica que, com que hi ha una intervenció evident del Govern en aquest procés, l’Estat pot arribar, malgrat les dificultats, a trobar un comú denominador per acreditar que tot forma part d’una disposició autonòmica que es pot suspendre.

Quan el govern espanyol presenti divendres el recurs al TC, Homs va anunciar que els partits sobiranistes s’haurien de tornar a reunir. Una nova prova per a la unitat.

Juristes organitzats contra la catalanofòbia

Una nova associació en l’àmbit jurídic va prendre forma ahir a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona: Drets. L’entitat, que agrupa juristes, s’ha creat per posar fi a l’“agressió sistemàtica a la nació catalana” a través dels tribunals. El president, Sergi Blázquez, va explicar que faran accions jurídiques en contra dels “insults i amenaces” que arriben des de “diversos mitjans de comunicació” amb seu a Madrid. Ja han anunciat querelles contra la Falange, Alianza Nacional i Democracia Nacional pels seus discursos “d’odi i violència” contra Catalunya el 12-O.

Més continguts de