L’hospitalet De Llobregat“Convocats per a la història”, diu l’acte. I Agustí Colomines, historiador i exdirector de la fundació CatDem, i el líder d’ERC, Oriol Junqueras, apareixen d’etiqueta. Els dos amb camises i americanes grises. Grisos diferents, però grisos. Fins i tot les varetes taronja de les ulleres de Colomines semblen picar l’ullet a l’americana mandarina de Marià Hispano, responsable de memòria històrica d’ICV. Som en una galàxia desconeguda. Sobrevola la sala un ovni: Manuel Serra i Moret. El misteri pel qual el col·lectiu socialista Avancem convoca a la sala Barradas de l’Hospitalet aquestes llumetes humanes que tants cops han xocat entre elles.
No, no, Serra i Moret no és un nom de carrer. Aquest home és un dels que el 1923 fan pam i pipa al PSOE i funden la Unió Socialista de Catalunya. Socialistes i catalans. Serra i Moret salta de planeta: “La Unió Socialista de Catalunya és, i no aspira a ésser altra cosa que, la fracció catalana del socialisme universal... No. Nosaltres no som nacionalistes. Som catalans i, per tant, socialistes catalans; com a catalans, socialistes, i com a socialistes, catalans”. Què faria Serra Moret ara?
Junqueras cedeix cromàticament la paraula a Colomines. “Unitat, unitat d’esquerres i unitat nacional”, aquest és el valor de Serra i Moret per Colomines. Lliurepensador. Veu les llums del perill extraterrestre. El parany clàssic: abans roig que català. Perquè al final del túnel lluminós... “Al final la decisió serà binària, la de la sobirania plena: sí o no. Què serà necessari perquè el senyor Junqueras i jo ens agafem de la mà per la mateixa via? Que volem la independència. Si no ens agafem de la mà caurem per les vores, perquè serà impossible travessar un mur que és molt fort, que és l’Estat”.
Junqueras també es vesteix amb les llums d’unitat de Serra i Moret: “ERC serà tan generosa com calgui, però ens hem de posar d’acord sobre què anem a fer, com ho volem fer i el calendari. Un cop has decidit operar, la durada de l’operació no és un fet irrellevant”. El Dr. Colomines es posa la bata: “L’important és si tens energia per començar a operar, no quant durarà l’operació. L’important no és la tradició d’on venim, és l’objectiu, sense estar desconfiant l’un de l’altre”.
La nació, la piconadora
I amb el bisturí a la mà fa la pregunta: “Perquè al final, què se li va creuar al mig al PSC? La nació, i la nació és com un piconadora, perquè l’estat són les lleis, i la nació són les persones. Serra i Moret pensa en les persones, per això s’oposa a l’estalinisme”. Junqueras: “Com ERC, que és una de les excepcions d’Europa d’un partit d’esquerres que no ve de la tradició marxista i governa el seu país”.
Es fa una llumeta de camí d’espelmes. Tanca el misteri el líder d’Avancem, l’exdiputat del PSC Joan Ignasi Elena. Cita Serra i Moret: “Sóc socialista, sóc català, sóc socialista, sóc català, no em preguntis que ve primer”. I Serra Moret passa d’ovni a ossi (objecte socialista sí identificat) de la unitat.
