La política és dura. Per bé i per mal, sents la pressió de la gent molt a prop. Estàs exposat a la crítica pública. I el sou no sempre compensa. No sempre? Amb els anys, per driblar unes nòmines aparentment modestes en comparació amb el món privat, les administracions han anat gestant un entramat de retribucions paral·leles: dietes, càrrecs de representativitat, etc. De manera que al final costa saber què cobra un càrrec públic. L’escàndol de la Federació Catalana de Municipis té a veure amb aquesta distorsió a la qual molts ja s’havien acostumat, com si fos la cosa més normal del món. I no ho és. Costa de creure els que al·leguen desconeixement. Més aviat la sospita és que tots pensaven: “Amb la feinada que faig i per la quantitat que és...” És veritat que en la majoria dels casos no estem parlant de xifres importants, però aquesta no és la qüestió: un càrrec públic només pot cobrar un cop. Ha de cobrar bé -i aquí és on cal trobar l’acord-, però només una vegada i amb llum i taquígrafs. Transparència!
