Un degoteig de resolucions que qüestionen la immersió
La sentència del TC, punt de partida dels torpedes al català
BarcelonaLa periodicitat amb la qual la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha de comparèixer per detallar l'estratègia del Govern contra les estocades judicials al model d'immersió lingüística indica la fragilitat del català a les aules d'ençà que el Tribunal Constitucional (TC) va dictar la sentència de l'Estatut. Des que el 2010 el tribunal va resoldre que el castellà havia de ser "també llengua vehicular" a Catalunya, la pluja d'interlocutòries i resolucions judicials contra la immersió no ha amainat. L'última, emesa pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i coneguda ahir, és especialment lesiva perquè fixa un 25% de l'horari lectiu en castellà i reclama als directors dels centres en els quals estudien els alumnes demandants que apliquin la resolució. El Govern lamenta que els jutges forcin els docents a desobeir la política educativa de la Generalitat.
Castellà a educació infantil
El Suprem insta la Generalitat a oferir el castellà en aquesta etapa
El Tribunal Suprem va emetre una resolució a principis de desembre del 2013 que determinava que l'educació infantil a Catalunya havia de ser també en castellà. L'alt tribunal va rebutjar un recurs de la Generalitat contra una sentència del TSJC i reconeixia així el dret d'una família a decidir la llengua d'escolarització de la seva filla en l'etapa d'educació infantil. La conselleria d'Ensenyament va anunciar que recorreria la decisió al TC.
Més classes en castellà
El TSJC força a fer més classes en castellà si l'alumne ho demana
Una interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va determinar el 10 d'abril -en resposta a les demandes d'un grup de famílies assessorades per Convivencia Cívica Catalana- que l'escolarització en castellà no ha d'afectar només el nen de la família que ho demana, i que rep una resposta de manera "individualitzada", sinó que s'ha d'aplicar per a "tota la classe o unitat escolar". El TSJC forçava amb la seva resolució a fer més classes en castellà si la família de l'alumne ho demanava.
Esquerda en el model
El Suprem i les resolucions ambigües: escletxes en la immersió
El febrer del 2013, en resposta a unes altres famílies demandants, el Tribunal Suprem va resoldre que la Generalitat no havia de canviar el model lingüístic de tot el sistema educatiu, però sí que havia d'actuar en els casos dels demandants. La decisió, però, ja suposava una esquerda en el model d'immersió. No estava exempta d'ambigüitat. Les famílies que han reclamat l'escolarització en castellà dels seus fills consideren que el sistema d'atenció personalitzada que aplica Ensenyament no desenvolupa degudament el que ha sentenciat el Suprem.
Ofensiva al parvulari
L'alt tribunal qüestiona el català com a llengua vehicular
La presència del català a les aules va viure una altra estocada, en aquest cas l'estiu del 2012, quan el Tribunal Suprem va anul·lar els articles del decret del 2008 que fixaven el català com a llengua vehicular en el segon cicle d'educació infantil.
