La nova cúpula xinesa, una aposta pel continuisme

PEQUÍNEl Partit Comunista Xinès va presentar ahir els nous membres del comitè permanent del politburó, el seu principal òrgan executiu, i, per tant, els polítics amb més poder de la Xina. Cap sorpresa, cap nom que fes aixecar les celles i, en definitiva, una aposta pel continuisme i pel consens.

L'ocasió era especial, perquè suposava la presentació i l'estrena com a secretari general de Xi Jinping, que substitueix Hu Jintao. Una qüestió més formal o estètica que de fons, ja que la seva elecció i en general la d'aquest comitè era una decisió pactada des de feia temps, per molt que mai s'hagués confirmat oficialment. De fet, Xi i el segon en jerarquia, Li Keqiang, cridat a substituir Wen Jiabao com a primer ministre, ja van ascendir a aquest comitè després de l'últim congrés, fa cinc anys, perquè enfortissin el seu recorregut previ al lideratge del país.

La seva elecció responia a un repartiment de poders en una mena de pacte no escrit entre les dues grans famílies polítiques. A Xi se'l vincula amb l'anomenat grup de Xangai , aglutinat al voltant de l'exsecretari general Jiang Zemin, i a Li amb els tecnòcrates o gestors impulsors de la societat modestament acomodada , amb Hu Jintao al capdavant. Però s'havia especulat molt al voltant de la resta, amb la possibilitat que sortís algun nom propens a mesures de reforma política més significatives que les que proposa el partit de manera genèrica.

Conservadorisme i liberalisme

A grans trets, els altres cinc -Zhang Dejiang, Yu Zhengsheng, Liu Yunshan, Wang Qishan i Zhang Gaoli- recullen la tradició de conservadorisme polític i liberalisme econòmic, una fórmula més pròxima al grup de Xangai . Són polítics que han accedit dalt de tot del poder per tres motius. Primer, perquè han complert amb la feina que se'ls havia encarregat en les missions anteriors. Segon, perquè tenen padrins i han sabut teixir aliances. I tercer, perquè no destaquen.

Aquest últim element és més important del que sembla, i podria haver jugat un paper fonamental en la defenestració de Bo Xilai, inicialment candidat a aquest reduït grup de l'elit comunista. Bo, a més de corrupte, era l'equivalent xinès al populisme i amb el seu acostament al maoisme va sacsejar fantasmes del passat en un país que, després de la Revolució Cultural i del gir al capitalisme, se sent molt més còmode en l'ambigüitat ideològica.

Si aquests noms destaquen precisament perquè no destaquen, també ho fan per qüestions biogràfiques. No sorprèn que la gran majoria hagin fet carrera en províncies com Guangdong, Fujian i Zhejiang i en municipalitats com Xangai i Tianjin. La Xina costanera, la Xina desenvolupada i les zones on més s'ha impulsat l'obertura econòmica que va eclosionar en temps de Jiang.

Tot i que fa dos anys la seva absència en actes públics importants va suscitar rumors de defunció, Jiang va ser protagonista en l'obertura i en el tancament del XVIII Congrés Nacional del Partit, i fins i tot semblava que assaborís el poder recuperat de la seva família . Però seria agosarat predir que la gestió política dels pròxims deu anys tindrà un accent determinat quan precisament molts dels problemes actuals a la Xina emanen de l'impuls liberalista de Jiang.

A més de destacar l'obvietat que el poble xinès vol viure bé, Xi Jinping va insistir en la crida contra la corrupció que la setmana passada va llançar Hu Jintao. Malgrat l'evident millora de les condicions econòmiques, sens dubte les desigualtats, els abusos de poder en nom del creixement i l'estabilitat, i la repressió de les veus que els exposen porten aquest país a cada cop més crisis socials. Unes crisis sovint aïllades i neutralitzades, i que no es tradueixen en cap moviment opositor seriós, però que van minvant la legitimitat del partit, la missió del qual és servir el poble.

Per això, més que inclinacions o filiacions polítiques, l'èxit del nou lideratge xinès es basarà, un cop més, en una gestió eficaç de l'economia i, més que mai, a equilibrar sensibilitats i reclamacions socials profundes.