SERVEIS PÚBLICS

Adeu a la privatització de la sanitat valenciana

El Consell començarà a recuperar a l’abril el primer dels cinc departaments amb gestió externalitzada

L’1 d’abril el govern valencià iniciarà un viatge al passat per tornar a l’any 1999, quan tots els ciutadans del País Valencià eren atesos en hospitals i centres d’atenció primària públics. Amb aquest recorregut la conselleria de Salut Universal pretén recuperar l’atenció directa de 897.000 ciutadans, el 20% de la població, que actualment estan adscrits a departaments sanitaris administrats mitjançant concessions a empreses privades. El camí per assolir aquesta fita serà costerut i llarg. A més de la batalla judicial engegada per les empreses concessionàries, el Consell també haurà de salvar l’oposició de la Confederació Empresarial Valenciana, el Partit Popular i, en menor mesura, de Ciutadans.

L’executiu valencià defensa que la recuperació de la gestió pública permetrà disposar d’un servei sanitari “més sostenible i de més qualitat”. Ho assegura la consellera de Salut Universal, Carmen Montón, que afirma que amb l’externalització el cost s’incrementa perquè “cal afegir-hi el benefici empresarial”. “Són uns recursos que s’escapen del sistema. Si ho gestionem públicament, ens quedem amb aquests diners i els dediquem a millorar el servei i els drets laborals”, diu. Els arguments de Montón són oposats als de les empreses concessionàries, que asseguren que amb la gestió privada hi ha més aprofitament dels recursos econòmics. Així ho afirma Javier Palau, director del departament sanitari de la Ribera, un dels cinc externalitzats, que subratlla que “el marge de benefici està limitat per contracte a un 7,5%; si se supera, l’administració decideix si es reinverteix o no”. Per a Palau, aquest condicionant garanteix “que no prevalguin els criteris mercantils sobre la visió assistencial”.

En el mateix sentit s’expressa José Juan Zaplana, portaveu de Sanitat a les Corts Valencianes del Partit Popular, que defensa que sense la inversió aportada per les empreses concessionàries “no es disposaria de la xarxa i els serveis existents actualment”. “L’administració no tenia els recursos per fer aquests edificis”, sentencia Zaplana.

Recuperació progressiva

La primera parada del trajecte serà recuperar la gestió de l’Hospital de la Ribera perquè és aquí, i als centres d’atenció primària d’aquesta comarca, on es va iniciar el model i, per tant, on primer finalitzarà el contracte, en concret el 30 de març. Des de fa 18 anys, aquest departament sanitari on resideixen 247.000 ciutadans és administrat per l’empresa Ribera Salud, que és present en quatre dels cincs departaments externalitzats. Ribera Salud actualment pertany al Banc Sabadell, amb un 50% de les accions, i a l’asseguradora nord-americana Centene, amb l’altre 50%.

La següent etapa del camí serà revertir la concessió que inclou la major part de la comarca de la Marina Alta i que afecta 150.000 habitants. A diferència del cas de la Ribera, on les concessionàries han interposat recursos judicials que, fins ara, ha rebutjat la justícia, l’empresa gestora, Marina Salud, que és propietat de DKV Seguros, amb un 65% de les accions, i Ribera Salud, amb un 35% del títols, sí que és favorable a finalitzar la seva gestió i rescindir el contracte, que expira el 2024. Així ho ha confirmat Carmen Montón, que es mostra “optimista” sobre l’evolució de les negociacions i reitera l’esperança que s’acabin abans de les eleccions autonòmiques del maig del 2019.

La recuperació de les tres concessions restants quedarà pendent per a la legislatura vinent, i la reversió dependrà, en bona mesura, de si les forces progressistes es mantenen al capdavant del govern valencià o si es produeix un tomb cap a partits conservadors. Montón reitera que si es repeteix un executiu d’esquerres l’objectiu serà “recuperar la resta de departaments en concessió”. Per contra, José Juan Zaplana avança que el Partit Popular “mantindrà el model de col·laboració pública i privada”.

De les tres concessions que mantindran aquesta legislatura la gestió externalitzada, dues són administrades per Ribera Salud. Són els departaments sanitaris de la comarca del Vinalopó i el Baix Segura, tot i que no íntegrament, on resideixen 150.000 i 156.000 habitants, respectivament. Els seus contractes s’acaben el 2025 i el 2021. L’altra concessió, que administra l’empresa Sanitas, la formen una part de les comarques de l’Horta i la Foia de Bunyol, i abasta una població de 194.000 ciutadans. En el seu cas, el contracte es tanca el 2024.

Gestió pública o privada?

El debat sobre els beneficis o perjudicis de la gestió externalitzada ja és antic. De fet, l’administració està farcida de concessions a empreses privades. No és el cas de l’àmbit sanitari, en què llevat de l’experiència valenciana, a la resta de l’Estat la seva aplicació és residual.

Per a la consellera Carmen Montón, “la salut no té la mateixa lògica que la indústria i s’ha d’entendre com un dret”. Per al diputat popular José Juan Zaplana, l’administració “no en pot assumir tota la gestió de manera directa”. Amb tot, el polític conservador admet que l’experiència valenciana demostra que “cal millorar els controls, exigir a les empreses més transparència i evitar que derivin a la xarxa pública les atencions més costoses”.

Si traslladem el debat als professionals, els posicionaments també són diversos. El vicesecretari de comunicació del Sindicat de Metges del País Valencià, Ricardo Llevata, diu que la seva organització és favorable a la recuperació de la gestió pública i afirma que quan s’assegura que les concessions són més rendibles “s’obvia que, en el cas valencià, el transport, la farmàcia de primària i elements com les pròtesis les paga la conselleria i no l’empresa concessionària”. Llevata també defensa que la rendibilitat econòmica que ofereix l’empresa privada es basa “en pitjors condicions laborals per als treballadors i que en la compra de productes poden regir-se pel dret privat”.

Per contra, Javier Sempere, metge al centre de salut d’Alzira i membre de la plataforma Sanitat Sols Una que defensa el manteniment del model de col·laboració pública i privada, destaca que “davant les veus que expliquen que el sistema sanitari és insostenible, cal demostrar que hi ha noves vies de gestió”. “Ho veiem en tots els àmbits, amb la gestió de les carreteres i de l’aigua, que es fa mitjançant empreses privades. ¿Per què no es pot fer el mateix amb la salut? Els treballadors hem d’evolucionar i oblidar-nos del pare estat”.

La pluralitat d’interessos en el procés de recuperació de les concessions sanitàries garanteix un recorregut ple d’entrebancs i, molt probablement, només les eleccions del 2019 determinaran quin serà el destí final.

Més continguts de