EDUCACIÓ

Al pati no tan sols s’hi juga a futbol

Augmenta el nombre d’escoles que opten per incloure l’esbarjo dins del projecte educatiu, un fet que ajuda a gestionar conflictes entre l’alumnat

Els nens corren darrere d’una pilota en un camp de futbol o en una pista de bàsquet. Al voltant, repartits pels racons, hi ha diferents grups que opten per activitats més tranquil·les. La majoria són nenes. Mentrestant, tres o quatre docents controlen que ningú es faci mal. Aquesta és l’escena que es repeteix dia rere dia a l’hora del pati en centenars d’escoles i instituts des de fa cinquanta anys. Durant aquestes cinc dècades són molts els canvis educatius que s’han produït dins les aules -alguns més encertats que d’altres-, però els patis sempre n’han quedat exempts. És una exclusió que costa d’entendre si es té en compte que els alumnes passen 525 hores durant tota l’educació primària en aquest espai -sense comptar les hores del migdia-. Són més hores que les que es dediquen a la llengua i literatura catalanes o a la llengua estrangera (420 hores cadascuna). Però cada cop són més els centres que, conscients de la importància del pati, aposten per convertir-lo en una zona educativa més. La transformació l’avalen els pedagogs, que recorden que el pati és l’única zona pensada per jugar que hi ha a les escoles i que, ben gestionat, pot ser una eina clau de prevenció de conflictes entre alumnes.

Espai pedagògic

L’alumnat aprèn a ser autònom i a estimular la capacitat de jugar

“El pati és l’espai de llibertat de l’alumne a l’escola i on afloren més les seves emocions”, explica Imma Marín, directora de la consultoria pedagògica Marinva i experta en educació en el temps de lleure. Un pati ben gestionat té una doble funció. D’una banda, l’alumnat aprèn de manera autònoma a organitzar-se, prendre decisions, utilitzar la seva creativitat o superar conflictes i, de l’altra, estimula la seva capacitat de jugar. Segons Marín, es tracta d’una capacitat a la qual sovint no es dóna la importància que es mereix, tot i que ajuda a formar aspectes clau de la persona perquè permet treballar l’autoestima, aprendre a afrontar reptes, esforçar-se per superar-los, despertar la curiositat, sotmetre’s a normes i pautes de convivència i desenvolupar defenses a la frustració o l’empatia, entre moltes altres coses. “Tot el que es treballi al pati -la creació d’hàbits, gestionar problemes- ajuda a posar una base en els infants que pot ajudar a prevenir problemes més greus de cara al futur”, afegeix l’experta.

El gran oblidat

La majoria de patis només serveixen per fer esbravar els nens

Tot i els nombrosos avantatges pedagògics que poden tenir els patis, la realitat és que són els grans espais oblidats dels centres. Un estudi elaborat per la Fundació Jaume Bofill, que n’ha analitzat una trentena, conclou que la majoria estan formats només per cistelles de bàsquet i porteries de futbol, que són de ciment i gairebé no hi ha arbres. Tampoc tenen zones de conversa ni elements lúdics. “Són desorganitzats i estereotipats”, concloïa la segona edició de la Trobada de coeducació: conflictes i desigualtats al pati, organitzada per la UAB a l’abril i que va reunir una seixantena de docents. Segons els pedagogs, als patis els nens continuen mostrant actituds violentes i invasions d’espais, mentre que les nenes busquen qualsevol racó per poder-s’hi estar. “Per fomentar la relació d’igual a igual entre els nois i noies, doncs, cal transformar-ho”, alerta Júlia López, mestra i coordinadora de la trobada. A part de la invisibilitat de les noies, a la majoria de patis també s’ha imposat una regulació feta a base de prohibicions. A més, els pocs patis que han canviat d’aspecte ho han fet per empitjorar. “Molts s’han anat reduint perquè l’escola ha anat augmentant d’aules i han quedat en un simple i reduït camp de futbol”, lamenta la directora de la consultoria pedagògica Marinva.

El seu ús, la clau del canvi

En la transformació del pati ha de prevaler el criteri educatiu

L’informe de la Fundació Bofill, Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives, alerta que per poder aprofitar el pati com a espai educatiu -i, per tant, no perdre les 525 hores lectives que hi passen els alumnes- cal incloure’l dins del projecte educatiu del centre. “Els materials i les dinàmiques de dins de l’aula poden sortir fora”, diu la col·laboradora de la UAB en sintonia amb l’estudi. Per aconseguir-ho, la primera pregunta que s’ha de resoldre abans de transformar l’espai és: què volem que hi passi? La resposta, aconsellen els pedagogs, l’han de trobar conjuntament professors, pares i nens. “Hi ha d’haver una intencionalitat educativa tant en el que hi posis com en el que hi passi”, deixa clar Marín. L’altra qüestió que cal resoldre és el rol que ha de tenir el professorat en aquest canvi. “Actualment la majoria de docents es limiten a vigilar que els nens no prenguin mal”, assegura López. Aquest rol -reconeix-és el més complicat de canviar, ja que gran part dels docents interpreten l’hora del pati també com el seu moment d’esbarjo.

Els tres passos a seguir

Canviar la morfologia i els recursos lúdics i implicar els docents

Per aconseguir treure tot el profit educatiu del temps de pati s’han de canviar tres aspectes. El primer és la morfologia de l’espai d’esbarjo. Els experts coincideixen que com més versàtil sigui millor. Per això recomanen que hi hagi diferents superfícies -des de ciment fins a terra-, arbrat o espais de diverses dimensions i que, sobretot, les pistes de futbol o de bàsquet quedin en un segon pla. El segon és dotar-lo de recursos lúdics, com estructures de joc, porxos, material per jugar -que no siguin només pilotes- com cordes o, fins i tot, jocs de construcció. I el tercer, i el més important, la implicació del docent. El seu rol ha de ser discret però, alhora, molt actiu en la planificació i observació i amb intencionalitat educativa. “Els alumnes han de veure com un professor salta a corda com ells o la fa rodar. Si hi intervenen aconsegueixen una relació més propera i, alhora, frenar els lideratges entre els alumnes”, argumenta Marín. Entre les escoles que ja han començat a transformar aquest espai hi ha la Dovella de Barcelona. Hi ha implicat tot el centre i fins i tot han elaborat un blog que explica com s’imaginen l’espai: “Sense porteries ni cistelles que permetin als tímids seure i parlar en harmonia i als extravertits buscar un públic entusiasta”.

Una eina contra el ‘bullying’

Tot i que a l’Estat no s’ha analitzat, hi ha estudis nord-americans que conclouen que quan els patis formen part del projecte educatiu del centre es pot arribar a reduir fins a un 43% el nombre de casos d’assetjament escolar. Els mateixos informes també apunten que, un cop acabat el temps del pati, el 34% dels alumnes triguen menys a concentrar-se en l’activitat que es fa a l’aula. A Catalunya els casos d’assetjament escolar s’han reduït els últims deu anys. Un 13,2% dels alumnes havien estat involucrats en aquest tipus d’assetjament el 2001, una xifra que es va reduir fins al 10,4% el 2012. Tot i així, els alumnes que són víctimes de bullying poden arribar a treure’s la vida. L’últim d’aquests casos a l’Estat es va produir a Madrid el 22 de maig quan una noia de 16 anys es va suïcidar perquè un company d’escola l’assetjava. La família feia un mes que ho havia denunciat a la direcció del centre. La noia, que tenia una discapacitat intel·lectual i motora, va enviar un whatsapp de comiat a alguns dels seus companys de classe. L’alumne que li feia bullying li exigia diners i li enviava missatges amenaçadors. La conselleria d’Educació de Madrid ha expedientat sense sou i feina durant sis mesos el director del centre per no haver notificat l’assetjament, un fet que ha indignat la comunitat educativa.

Més continguts de