EDUCACIÓ

Aliança d’escoles a Sant Andreu per seguir aprenent en sortir de classe

Claustre de 200 docents vinculats al projecte guanyador de la beca Capdevila

Com la majoria dels mestres que eren a la sala, l’Eneko no sabia què passaria les dues hores següents a l’aula magna de l’Institut Doctor Puigvert. Ningú l’hi havia explicat. Després de setmanes de vacances, ahir al matí s’havia reincorporat al seu centre -l’Institut-Escola el Til·ler del districte de Sant Andreu de Barcelona-, havia apreciat el moreno dels seus companys i després l’havien fet sortir del recinte. Tota la plantilla tenia ordres d’anar cap al Puigvert: els professors històrics del centre, els interins que encara estaven aterrant i els qui (com ell) s’estrenaven com a funcionaris. La majoria ignoraven què estava a punt de passar, però intuïen per on anaven els trets perquè tots provenien d’escoles que opten per la innovació. “Deu anys enrere el professor no sortia de classe, però ara l’educació passa per relacionar-se amb la resta de mestres de l’equip, les famílies, les altres escoles, el veïnat...”, comentava l’Eneko amb unes companyes de feina des de la quarta fila de l’aula.

Fins que, per fi, els ho van explicar: estaven a punt de participar en un megaclaustre conjunt amb sis centres educatius dels barris del districte de Sant Andreu: l’Escola La Maquinista, l’Escola Molí de Finestrelles, l’Escola L’Esperança, l’Escola Baró de Viver, l’Institut-escola el Til·ler i l’Institut Doctor Puigvert.

L’objectiu era reflexionar sobre com es pot millorar la relació de les escoles amb el teixit associatiu del barri al qual pertanyen. “Perquè s’educa i s’aprèn a tot arreu i a totes hores”, va recalcar el professor Carles Barba fent referència a la necessitat que detecten aquests centres d’esborrar la frontera de les cinc de la tarda. Els infants, va dir, aprenen des que es lleven fins que se’n van a dormir: quan són amb els mestres i quan són amb els pares.

L’Escola La Maquinista

Aquest és, de fet, el punt de partida del projecte +Educació, que s’encarregava de dinamitzar la jornada. Un projecte que inicialment va engegar l’Escola La Maquinista, al qual després es van afegir cinc centres més i que l’any passat va guanyar la primera beca Carles Capdevila, atorgada per l’ARA i la Fundació Bancària La Caixa i dotada amb 20.000 euros.

Ara bé, ¿com es pot garantir que l’alumnat continuï aprenent quan surt de l’escola? En última instància, depèn de la família: “I hi ha una gran desigualtat en l’accés a les activitats educatives extraescolars perquè depèn de factors familiars, de qüestions socioeconòmiques”. Però els docents també poden contribuir a desdibuixar aquestes diferències. O almenys així ho creuen els gairebé 200 professors que ahir van assistir al macroclaustre.

El vaixell insígnia d’aquest projecte que creu en l’educació 24/7 és, de fet, l’anomenada Universitat del Temps Lliure. Un gran catàleg que conté les activitats gratuïtes que es fan als diferents equipaments del barri -centres cívics, biblioteques, ateneus, associacions- per facilitar que les famílies hi duguin els infants a la tarda i el cap de setmana. Està en constant ampliació però sempre s’hi poden trobar entrenaments de diverses modalitats esportives, exposicions, cicles de cinema per a menuts, activitats que es poden fer en família... I, quan un alumne decideix participar-hi, se li entrega un passaport de cartró que se segella degudament cada vegada que completa una activitat.

A final de curs també se celebra un acte de graduació. “Els mestres som els encarregats de motivar les famílies i els alumnes perquè s’hi apuntin. A les aules, a les reunions de principi de curs, a les de seguiment...”, va explicar Dolors Roca, de l’Institut L’Esperança.

Una crida a les famílies

Però molts mestres es van queixar que l’entorn familiar no sempre és favorable a “l’enriquiment” fora de l’horari lectiu. “Feina tenim perquè vinguin a la primera reunió”, va lamentar una mestra. “Molts infants no hi van perquè la família no els acompanya”, va dir una altra. Conscients d’aquesta realitat, des del projecte +Educació diuen que la solució passa per “motivar els alumnes perquè els infants insisteixin als pares”. Però no és tan fàcil. “No sempre sabem o podem motivar-los: el dia a dia se’ns menja”, va dir un professor. Hi ha les hores que hi ha.

L’Eneko i la companya amb qui va presentar les conclusions d’una de les comissions del megaclaustre són conscients del risc d’iniciatives com aquesta: “Es tracta d’aconseguir-ho sense que ens impliqui més hores a tots”, van dir. Des de la cooperativa +Educació també van insistir que “la idea és que no siguin més hores per als mestres”, sinó que es delegui en ells “tota la càrrega logística de les activitats”.

Més continguts de