Angelina Jolie Pitt: diari d'una operació

L'actriu nord-americana s'extirpa els ovaris per evitar el càncer, dos anys després de sotmetre's a una doble mastectomia

ANGELINA JOLIE PITT / THE NEW YORK TIMES

Fa dos anys vaig escriure sobre la meva decisió de sotmetre'm a una doble mastectomia preventiva. Una simple anàlisi de sang va revelar que tinc una mutació en el gen BRCA1. Tenia un risc estimat del 87% de càncer de mama i un del 50% de càncer d'ovari. Havia perdut la meva mare, l'àvia i una tieta pel càncer.

Volia que altres dones en situació de risc coneguessin les opcions. Vaig prometre fer un seguiment amb qualsevol informació que pogués ser útil, incloent-hi la meva següent cirurgia preventiva, l'extirpació dels ovaris i les trompes de Fal·lopi.

Ho havia estat planificant des de feia temps. Es tracta d'una cirurgia menys complexa que la mastectomia, però els seus efectes són més greus. Es posa la dona en menopausa forçada. Em vaig preparar físicament i emocionalment, valorant opcions amb els metges, investigant sobre medicina alternativa i cartografiant les meves hormones per reemplaçar l'estrogen i la progesterona. Però sentia que encara em quedaven mesos per fixar una data.

Fa dues setmanes vaig rebre una trucada del meu metge amb els resultats de les anàlisis de sang. "El teu CA-125 és normal", va dir. Vaig sospirar alleujada. Aquesta prova mesura la quantitat de la proteïna CA-125 a la sang i s'utilitza per controlar el càncer d'ovari. M'hi sotmeto cada any a causa de la meva història familiar.

Però no s'acabava aquí. Va continuar. "Hi ha una sèrie de marcadors d'inflamació que són elevats, i en el seu conjunt podrien ser un signe de càncer primerenc". Aquí em vaig deturar. "La CA-125 té entre un 50 i un 75% de càncers d'ovari no detectats en les primeres etapes", va dir. Volia que visités immediatament la cirurgiana per revisar-me els ovaris.

Vaig sentir el mateix que milers de dones deuen haver sentit. Havia de mantenir la calma, ser forta, no tenia cap raó per pensar que no viuria per veure créixer els meus fills i conèixer els meus néts.

Vaig trucar al meu marit a França, que estava a punt de pujar a un avió. El millor d'aquests moments de la vida és que tot és molt clar. Saps per què vius i el que compta. Les coses es polaritzen, i això és tranquil·litzador.

Aquell mateix dia vaig anar a veure la cirurgiana que havia tractat la meva mare. L'última vegada que la vaig veure va ser el dia que la mare va morir, se li van omplir els ulls de llàgrimes quan em va mirar: "Ets igual que ella". No vaig poder contenir el plor. Però vam somriure i vam decidir que afrontaríem tots els problemes, "seguirem endavant".

Ni l'examen ni els ultrasons van mostrar res preocupant. Em vaig sentir alleujada, ja que si tenia un càncer, el més probable era que es trobés en un estadi molt primerenc. Si era en una altra part del meu cos, ho sabria cinc dies més tard. Vaig passar aquests cinc dies confusa, emboirada, vaig anar a veure un partit de futbol dels meus fills, em vaig esforçar per mantenir-me en calma i centrada.

Va arribar el dia dels resultats. L'escànner PET/TC es veia net, i la prova de tumor va ser negativa. Estava contenta, tot i que no podia abraçar els meus fills pel marcador radioactiu. Encara hi havia una possibilitat de càncer en etapa primerenca, però era menor en comparació amb un tumor en tota regla. Per la meva tranquil·litat, encara tenia l'opció d'eliminar els ovaris i les trompes de Fal·lopi, i vaig decidir fer-ho.

No ho vaig fer només perquè tinc la mutació del gen BRCA1, i vull que altres dones ho sàpiguen. Una prova de BRCA positiva no t'aboca a un salt a la cirurgia. He parlat amb molts metges, cirurgians i naturòpates. Hi ha altres opcions. Algunes dones prenen píndoles anticonceptives o confien en les medicines alternatives combinades amb controls freqüents. Tots els problemes de salut es poden afrontar de diverses maneres. El més important és conèixer les opcions i triar el millor per al teu cas personal.

En el meu cas, els metges orientals i occidentals que vaig visitar estaven d'acord que la cirurgia per extirpar les trompes i ovaris era la millor opció, a més del BRCA, tres dones de la meva família han mort de càncer. Els meus metges em recomanaven sotmetre'm a la cirurgia preventiva una dècada abans de la primera aparició del càncer en les dones de la meva família. A la meva mare li van diagnosticar el càncer d'ovari quan tenia 49 anys. Jo en tinc 39.

La setmana passada em vaig sotmetre a l'operació: una salpingooforectomia bilateral laparoscòpica. Hi havia un petit tumor benigne en un dels ovaris, però sense signes de càncer a cap dels teixits.

Porto un petit pegat transparent que conté estrogen bioidèntic. M'han inserit un DIU de progesterona a l'úter. M'ajudarà a mantenir l'equilibri hormonal, però el més important és que ajudarà a prevenir el càncer d'úter. Vaig triar mantenir-me l'úter perquè no tinc història familiar de càncer en aquest òrgan.

No és possible eliminar tots els riscos, i el fet és que segueixo sent propensa al càncer. He buscat fórmules naturals per enfortir el meu sistema immunològic. Em sento femenina i fonamentada en les tries que estic fent per a mi i la meva família. Sé que els meus fills mai hauran de dir: "La mare es va morir de càncer d'ovari".

A banda dels substituts hormonals que prenc, tinc la menopausa. No podré tenir més fills, i espero alguns canvis físics. Però em sento a gust amb el que vindrà, no perquè sigui forta, sinó perquè això és part de la vida. No s'ha de tenir por.

Em sap molt de greu per les dones a les quals aquest moment arriba massa d'hora, abans que hagin pogut tenir fills. La seva situació és molt més difícil que la meva. Ho vaig consultar i he sabut que hi ha opcions perquè les dones que s'extirpen les trompes de Fal·lopi, però mantenen els ovaris, puguin tenir fills. Espero que n'estiguin al cas.

No és fàcil prendre aquestes decisions, però és possible prendre el control i afrontar cara a cara qualsevol problema de salut. Pots demanar assessorament, estudiar les opcions i prendre les decisions més convenients per a tu. El coneixement és poder.