Anna Solà: "Si ens obliguen a tornar enrere, Hi hem de posar mala llet"
Retorn "No m'esperava que la Norma tornés 30 anys després per defensar el català a l'escola" Lluita "Ara l'agressió és tan bèstia que hem de canviar el to"
BARCELONAAra fa 30 anys que, vestida amb el seu peto blau, l'Anna Solà es convertia en la Norma per convèncer a tothom que "el català és cosa de tots" . Ho va fer en carn i ossos i en forma de dibuix per mitjà del simpàtic clon dissenyat per Juste de Nin (que signava com a Esquerrà). Avui té 41 anys, la carrera de Belles Arts, tres fills i el ferm convenciment de defensar el català davant la nova ofensiva estatal contra la immersió. Tres dècades després, torna la Norma i ho fa per exigir que no ens toquin la llengua. Un retorn que coincideix amb l'exposició al Palau Robert Avancem amb el català. 30 anys treballant per la llengua .
Com vas convertir-te en la Norma ?
La meva mare em va portar al càsting perquè jo era una nena molt xerraire i a casa van pensar que podia encaixar bé amb el perfil de la Norma. Un cop allà, els va fer gràcia que fes servir molt l'expressió xepi-xepi per respondre les preguntes i a Tísner, que era un dels integrants del jurat, li va agradar que respongués que m'agradaria disfressar-me de pirata, perquè totes les nenes deien que volien ser princeses. A més, ell portava l'ull tapat i la meva sortida el va divertir. El segon càsting no em va anar gaire bé, van dir que havia rigut poc, però va pesar més la primera prova i la insistència de Tísner perquè em fessin un altre càsting, que va anar millor.
¿T'esperaves que, 30 anys després, tornés la Norma?
En cap cas. No m'esperava que poguéssim retrocedir tant en el temps. Abans donàvem consells per fer un ús correcte del català i per promoure que es parlés. Ara l'hem de defensar d'un atac fora de tota lògica. L'escenari és més dur. He de dir, però, que estic encantada que torni la meva imatge i de fer cara d'enfadada, perquè és el que hem de fer: enfadar-nos i plantar cara.
Juste de Nin es confessava trist per haver-te de tornar a dibuixar en aquest context.
Esclar, és que és un moment molt trist. Quan van llançar la campanya es concebia com una cosa divertida per promoure el català. Ara, si ens obliguen a tornar enrere, hi hem de posar mala llet. Amb la Norma enfadada, perquè és un despropòsit.Una agressió inexplicable. L'atac és tan frontal i bèstia que no podem respondre-hi afables. Calia un canvi de to.
¿Amb deu i onze anys eres conscient del que feia la Norma, de la importància de promoure el català?
Jo vivia en un entorn 100% català, tant a casa com a l'escola, i, per tant, no era plenament conscient de la situació. Per a mi era una cosa divertida. Amb el pas dels anys sí que vaig anar entenent molt més el valor de la campanya que havia protagonitzat, i n'estic molt orgullosa. La meva militància amb la llengua, a més, ha anat creixent. Abans sovint canviava al castellà per parlar amb la gent. Ara mantinc el català si l'interlocutor no em diu que no m'entén.
