ABUSOS SEXUALS

L'arquebisbe de Tarragona diu que els abusos "no són tan greus"

Jaume Pujol rectifica després de dir que els dos rectors acusats havien tingut “mals moments”

L’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, es va situar ahir al centre de la polèmica després d’intentar treure importància als abusos sexuals que haurien comès els rectors de Constantí i Arbeca entre els anys 2015 i 2016. El màxim representant de l’Església catòlica a Tarragona va defensar que els abusos “no són tan greus” i que, tot i el que ha passat, continua “donant suport” als dos rectors. “No són uns desgraciats”, va dir ahir, en una roda de premsa d’urgència, després de reunir-se amb l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez. Davant l’allau de crítiques, a la tarda, a través d’un comunicat, Pujol es va desdir de les seves declaracions i va puntualitzar que aquestes accions són “impròpies, més encara d’un prevere”, i “gravíssimes”. A més, al text va voler afegir que demana perdó en nom de l’Església de Tarragona i que es posa “en disposició d’escoltar les víctimes”.

El comunicat intentava rebaixar les declaracions de Pujol del matí, en què va apuntar que alguns abusos a menors poden ser conseqüència “d’un mal moment” dels sacerdots, i va defensar que per aquest motiu “no han de ser secularitzats”, és a dir, expulsats de l’Església. “Si una persona està obsessionada amb el sexe i ho va buscant és una cosa, però hi ha persones que tenen aquest mal moment a la vida que els porta a fer una cosa de què després potser es penediran tota la vida”, va afirmar en declaracions als mitjans. L’arquebisbe va reconèixer, això sí, que “en aquest moment no poden ser a les parròquies” perquè és difícil que “la gent ho entengui”.

Pujol va explicar que han sigut els mateixos rectors els que “han demanat absentar-se”, i va afegir: “Jo hauria fet el mateix”. L’arquebisbe -que demà fa 75 anys i haurà de deixar el càrrec- va reconèixer: “Jo també tinc un sentiment de culpa per si no he fet tot el que he pogut. D’una banda estàs tranquil; de l’altra, sents el pes de les víctimes”. Va recomanar als periodistes que investiguin abusos sexuals en altres àmbits, com en l’entorn familiar o el món del lleure.

Es va investigar els dos sacerdots

Les declaracions de Pujol arribaven després que els rectors de Constantí i Arbeca deixessin els seus càrrecs al fer-se públic que havien sigut investigats pel Vaticà entre el 2015 i el 2016 per “presumptes tocaments a menors amb finalitat libidinosa”. Segons va dir l’arquebisbat, es va complir amb els protocols del Vaticà, es va ordenar una investigació prèvia dels fets i es va informar del resultat a la Congregació de la Doctrina de la Fe. En un dels casos, el de Josep Maria Font, que fins ahir era rector d’Arbeca, es van adoptar “mesures disciplinàries proporcionades als fets provats” que des de l’arquebisbat no s’han volgut explicar. Segons Tarragona Digital, es va decidir apartar Font durant un temps al monestir de Poblet.

En tot cas, més enllà de ser sacerdot (també ho va ser a Cabra del Camp, el Pla de Santa Maria i Figuerola del Camp durant els 90), va ser durant uns anys mestre de religió de l’escola de Cabra, on la directora del centre el va enxampar amb dues alumnes a la falda. “Estava mirant una pel·lícula en una sala fosca, amb canalla a la falda, i vaig veure coses que no em van agradar”, va manifestar a l’ACN Joana Fuguet, aleshores directora del centre i membre de l’actual equip docent.

Després de reunir-se amb els pares, l’escola va decidir expulsar Font el 2011 i ho va comunicar al departament d’Educació i a l’arquebisbat amb una carta en què es denunciaven les “confiances excessives” amb els alumnes fins al punt d’incomodar-los, i també que era “massa afectuós” amb els nens i nenes, amb els quals mantenia “contactes físics de manera repetida”. El conseller d’Educació, Josep Bargalló, va admetre ahir que el departament no va denunciar davant els Mossos o a la fiscalia el sacerdot. En aquell moment no hi havia els protocols que hi ha ara (es van modificar arran del cas Maristes), però Bargalló va dir que igualment es revisaran els casos passats per obrir un expedient si “algú no va actuar com calia”. Per evitar que torni a passar, Bargalló va deixar clar que si la direcció d’un centre té indicis o rep un cas d’abús sexual per part d’un professor ha de comunicar-ho a la fiscalia i als Mossos “fins i tot abans que al conseller”. Bargalló va reiterar la “tolerància zero” amb els casos d’abusos.

L’altre capellà acusat d’abusos sexuals és Francesc Xavier Morell. El 2006 va ser un dels 33 detinguts per la Guàrdia Civil en una operació contra la distribució i el consum de pornografia infantil per internet. La causa es va acabar arxivant, i, malgrat que el Vaticà també ho va investigar, es va decidir no tirar endavant la causa per falta d’elements, malgrat que sí que es va determinar que se’n faria una “particular vigilància durant un temps prudencial”.

“Vam fer el que la Santa Seu vol”

Així, el mossèn va continuar exercint fins que l’any 2015 l’arquebisbat va rebre les queixes d’una catequista de la parròquia de Santa Clara i d’alguns pares perquè era “massa carinyós”. “Vam fer el que la Santa Seu ens demana que fem”, va dir Pujol ahir, i això significa apartar-lo de les seves funcions i investigar. En aquests dos anys que va estar apartat, el mossèn va fer una estada a Roma. “Passat un temps vaig considerar que podia tornar a exercir i el vaig tornar a nomenar rector”, va explicar ahir Pujol. El setembre del 2018 Francec Xavier Morell va tornar a les parròquies de Constantí i la Canonja. Segons va explicar l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ell mateix va traslladar tant a l’arquebisbe com al mateix mossèn que els veïns estaven amoïnats pel seu retorn. Pujol li va dir que “la decisió estava presa” i que “no hi havia marxa enrere”, i el sacerdot que “estigués tranquil perquè hi havia una sentència d’innocència”.

Aquests dos casos se sumen als abusos sexuals que hauria comès Pere Llagostera, el mossèn de Constantí entre el 1972 i el 1999, que va morir fa dos anys. No són els únics casos d’abusos que han sacsejat els últims dies l’Església catalana, després dels abusos sexuals denunciats a Montserrat i que l’ARA destapés que mossèn Tomàs va abusar de diferents menors durant els 30 anys que va estar a la parròquia Vilobí d’Onyar. Com en els casos de Font i Morell, es va alertar el bisbat però ningú no va fer res i els rectors van seguir tenint contacte amb menors.

Tot plegat arriba la mateixa setmana en què el papa Francesc ha reconegut els abusos històrics de bisbes i sacerdots a monges. “Crec que encara es fa. No és que s’acabin quan algú se n’assabenta”, va alertar.

Més continguts de