La fundació Arrels sosté que l'home ferit per la Urbana és "tranquil i pacífic"

La víctima, un sensesostre de 43 anys, està greu però estable a l'hospital per la ferida del tret d'un agent

La fundació Arrels ha mostrat el seu suport a l'home ferit per un tret d'un agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona aquest dissabte. Es tracta, han confirmat, d'un home sense sostre de 43 anys i l'entitat s'ha mostrat "consternada" amb els fets, alhora que ha dit que el seu equip jurídic "seguirà el cas".

El president d'Arrels, Ferran Busquets, ha explicat a RAC1 que coneixien l'home des del juny, que és una persona "molt tranquil·la i molt pacífica" i que li han sobtat els fets. L'entitat defensa que cal esbrinar què va passar ahir a la tarda. Els agents de la Guàrdia Urbana van explicar que la víctima els havia intentat agredir amb un ganivet, segons la versió que va traslladar l'Ajuntament de Barcelona.

Els serveis socials de l'Ajuntament havien identificat feia poc la víctima als carrers de la ciutat però tot just s'hi havien fet els primers contactes per establir-hi "el vincle de confiança previ a una intervenció social", segons ha explicat la tinenta d'alcaldia de Serveis Socials, Laura Pérez, que ha dit que feia "pocs mesos" que l'home havia arribat a la ciutat procedent d'un altre país comunitari. En una atenció als mitjans, ha mostrat la "preocupació" del govern municipal per les imatges d'ahir i ha instat a la prudència i a fer una investigació ràpida i seriosa.

La descripció d'Arrels coincideix amb la que va fer a l'ARA un comerciant de la zona, acostumat a veure'l al barri i que comprés menjar al seu establiment amb els diners que li donaven alguns vianants i veïns. "No molestava a ningú, t'ho pot dir qualsevol persona del barri", va dir el propietari de la Vinateria Mata, Fernando Mata.

El president d'Arrels ha confirmat que l'home és a l'UCI, estable després d'una operació d'urgència, i que la seva vida "no perilla". Ha dit que l'aniran a visitar a l'Hospital de Sant Pau avui mateix.

Busquets ha apel·lat a la prudència i també a fet una crida a no treure conclusions "precipitades". A la vista de la informació i imatges que han circulat fins ara, ha dit, cal contextualitzar que per a una persona que viu al carrer, un ganivet pot formar part de les seves pertinences bàsiques. També ha insistit en la por amb què normalment viuen els sense sostre així com la vulnerabilitat a possibles transtorns que provoca el "tràngol" de no tenir una llar.

La fundació ha subratllat en una piulada a Twitter que la violència física i verbal cap a les persones sense llar a Barcelona ha augmentat a Barcelona. "El 2019 un 40% ens van explicar que havien estat víctimes d'agressions", han relatat, i han afegit que es tracta de situacions que afecten la salut física i mental dels que les pateixen. "Tres persones van ser assassinades durant el confinament", han conclòs.

Indicis de desproporcionalitat per a Irídia

L'associació Centre de Defensa dels Drets Humans Irídia veu indicis de "desproporcionalitat" en l'actuació de la Guàrdia Urbana, que va acabar disparant a l'home. L'entitat ha subratllat que l'ús de l'arma de foc ha de ser "sempre l'últim recurs" i la seva codirectora, l'ad vocada penalista Anaïs Franquesa, ha titllat els fets de "gravíssims" per tractar-se en aquest cas d'una persona sense llar i vulnerable, i el tret, una acció "innecessària i desproporcionada".

Irírdia ha exigit una investigació interna i judicial dels fets, i que s'aparti l'agent que va disparar mentre duri. També ha demanat explicacions sobre la preparació que rep la Guàrdia Urbana i els protocols de reducció.

Els sindicats policials com el SFP-FEPOL o el CSIF, en canvi, ha defensat l'actuació de l'agent de la Guàrdia Urbana davant d'un "individu amb una arma blanca de grans dimensions que es dirigia cap a ell amb la ferma intenció de clavar-l'hi", ha dit aquest últim. EL FEPOL ha aprofitat per demanar al govern d'Ada Colau que "actualitzi" les eines i mitjans amb què compta la Guàrdia Urbana, en concret, ha demanat armes llargues davant del risc d'atemptat terrorista i també d'armes alternatives a les de foc i no mortals. El CSIF, en la mateixa línia, ha demanat alternatives com "les pistoles elèctriques o pistoles de pebre i càmeres unipersonals", igual que tenen altres cossos policials. "Si haguessin tingut les eines apropiades, l'ús de l'arma de foc no hauria estat necessari", ha conclòs.