Barcelona demana abolir la monarquia per "caduca i antidemocràtica"

El ple també exigeix la llibertat dels presos i la celebració d'un referèndum 

El ple de Barcelona ha acabat avui amb la lectura d'una declaració institucional que demana l'abolició de la monarquia. El text, promogut per la CUP, ha sumat els suports de Barcelona en Comú, el PDECat, ERC i els dos regidors no adscrits, i condemna el paper de Felip VI en el conflicte català. És, de fet, una proposició similar a la que va aprovar el Parlament per reprovar el monarca i que ha sigut recorreguda pel govern espanyol al Tribunal Constitucional,  tot i no haver obtingut l'aval del consell d'Estat.  L' executiu entén que la resolució és anticonstitucional i "un greu atemptat a la lleialtat institucional". 

El text acordat a Barcelona reprova els "actes repressius" en contra de la ciutadania i condemna les amenaces d'aplicació de l'article 155 i l'amenaça d'il·legalització de partits catalans, la judicialització de la política i la "violència" exercida contra els drets fonamentals. També rebutja i condemna el posicionament de Felip VI i la seva "justificació de la violència" i referma el compromís de la ciutat amb els valors republicans. La declaració demana, en aquest sentit, apostar per l'abolició d'una institució, la monarquia, que defineix com a "caduca i antidemocràtica". 

Al Parlament la proposta es va haver de votar en dues sessions. En la primera, el text de Junts per Catalunya no va prosperar, tot i haver rebut el suport d'ERC i de la CUP. Els comuns es van abstenir perquè el text incloïa un punt que defensava la "voluntat de seguir el camí" per "culminar democràticament la independència de Catalunya". Però després van ser els mateixos comuns els que van presentar la proposta que sí que es va aprovar amb els vots de JxCat i ERC, i la CUP es va abstenir.

Després de la lectura del text, i tot i que com que és una declaració institucional no es debat, el PP i el PSC han volgut explicitar el seu rebuig a la iniciativa. Alberto Fernández Díaz ha remarcat que "ningú en democràcia no és perseguit per les seves idees, sinó per actes contraris a la llei" i ha lamentat que el text hagi tirat endavant amb el suport de Colau, que, moment abans, s'ha abstingut en el punt de votació en què els populars demanaven rebutjar la declaració unilateral d'independència. El republicà Jordi Coronas també ha agafat la paraula per retreure-li, en referència a la monarquia, que "el respecte no s'hereta, sinó que es guanya" i que "això de la unitat d'Espanya s'ha de treballar i no imposar". Els regidors de Cs, al seu torn, han abandonat la sala abans que es llegís el text en considerar que el ple no és "competent" per fer aquest tipus de declaracions.

El ple també ha llegit una declaració institucional per exigir l'alliberament immediat dels "líders polítics i socials" empresonats i per demanar la fi de la judicialització del conflicte polític i una via dialogada amb el govern espanyol per trobar una sortida a la situació actual i per celebrar un referèndum. En aquest cas, el text l'ha proposat el PDECat i ha rebut el suport de Barcelona en Comú, ERC, la CUP i els regidors no adscrits. 

Més continguts de