Barcelona torna a superar els 80 desnonaments setmanals

L'Ajuntament admet que la xifra pujarà si el govern espanyol no amplia la moratòria

La mateixa setmana que arrencava el curs escolar, els desnonaments es van tornar a fer visibles a Barcelona. Una mare amb els seus quatre fills al barri del Besòs i un pare i una mare amb els seus dos fills al Carmel van ser dues de les famílies que es van quedar sense casa la setmana passada. Els dos casos van mobilitzar desenes de persones que es van concentrar per frenar les expulsions, però els dos llançaments es van executar, un dels quals amb càrregues dels Mossos d'Esquadra. Les entitats d'habitatge de la ciutat havien xifrat en més d'un centenar els desnonaments previstos entre dilluns i divendres de fa una setmana, tot i que segons l'Ajuntament van ser 82 casos.

Càrregues dels Mossos per executar un desnonament al Carmel

Barcelona, doncs, torna a superar els 80 desnonaments setmanals després del parèntesi del covid-19. Una xifra que "no és estranya", com ha assegurat la regidora d'Habitatge, Lucía Martín, que l'ha situat al nivell que ja hi havia abans de la pandèmia. Però Martín ha admès que aquesta dada pujarà si el govern espanyol no amplia la moratòria que va suspendre els desnonaments des de l'estat d'alarma fins al 2 d'octubre. Una mesura que no evita que es puguin executar els casos tramitats abans de la crisi sanitària, com és el cas dels de la setmana passada. Malgrat tot, la regidora ha fet la crida a l'Estat –amb un executiu del mateix color polític que el govern municipal– a estendre el període que ha deixat en suspensió els desnonaments de l'últim mig any.

Els desnonaments s'aturen mentre duri la crisi sanitària

Martín també ho ha aprofitat per enviar una petició a la Generalitat. Ha demanat "deixar de banda" les càrregues dels Mossos quan s'ha d'executar un desnonament, perquè existeixen "alternatives" quan es defineix l'operatiu i la intervenció policial. Poques setmanes abans que esclatés la crisi del covid-19, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ja va retreure als jutges l'"excés" de mossos en els desnonaments després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagués qüestionat l'actuació municipal en aquests casos.

Colau retreu als jutges l'"excés" de mossos en els desnonaments

La regidora d'Habitatge ha reclamat al Govern que aposti per la mediació i ha posat com a exemple que la unitat antidesnonaments de la ciutat va intervenir en 76 dels 82 casos de la setmana passada –dels altres sis no en tenia coneixement–. Martín ha afegit que el 45% dels desnonaments de fa una setmana es van evitar amb l'actuació municipal i el 55% restant van tirar endavant, encara que al final de tots els previstos se'n van executar 10.

Lloguer social en un bloc del Raval

Martín ha fet la valoració sobre els desnonaments aquest migdia des d'un bloc del Raval on l'Ajuntament ha acordat amb la propietat oferir un lloguer social en vuit dels 12 pisos de l'edifici. És el número 6 del carrer de Sant Bartomeu. Des de fa quatre anys els veïns denuncien que  han patit situacions d'assetjament actiu i passiu perquè l'habitatge el va comprar un inversor estranger que els volia expulsar. Tot i que l'inversor és propietari d'altres edificis de Barcelona, no se'l podia considerar un fons voltor perquè va crear una empresa –RSG Bartomeu Sis SL– dedicada només a l'operació immobiliària d'aquest bloc.

13.000 euros per marxar de casa

La regidora ha reconegut que el propietari no entenia que el consistori "no ajudés a buidar la finca", però que després de diversos mesos de negociació ha acceptat el lloguer social. Els veïns s'havien mobilitzat des de feia un parell d'anys contra l'especulació immobiliària i des de l'octubre de l'any passat, arran del desnonament d'una de les famílies que hi vivia, l'Ajuntament ha actuat com a mediador. El lloguer serà d'entre 500 i 700 euros mensuals –en funció dels pisos–, dels quals els veïns aportaran la part que correspon al 30% dels seus ingressos i la resta l'assumirà el consistori. El Sindicat d'Habitatge del Raval ha lamentat que l'inversor no tingui cap responsabilitat en el lloguer, que pugui utilitzar els altres quatre pisos no inclosos en l'acord i que rebi una aportació municipal de 20.000 euros per fer una rehabilitació a causa de la degradació que ha afectat el bloc des que va comprar-lo.