Les 300 llengües de Barcelona

Alerten que 2.464 dels 7.000 idiomes que es parlen al món estan en perill d'extinció 

Pels carrers de Barcelona s'hi poden sentir més de 300 llengües diferents. Una diversitat que supera de llarg les prop de 180 nacionalitats diferents que conviuen a la ciutat i que avui ha posat en valor l 'ONG Linguapax amb motiu de l'Any Internacional de les  Llengües  Autòctones. Després del castellà i el català, les  llengües més parlades a la ciutat són el berber, l'àrab, l'urdú, el bengalí, l'hindi i l'anglès, segons dades del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Barcelona (UB). I la xifra confirma la tendència al mestissatge de la Ciutat Comtal, on, segons les dades de l'últim padró, només el 50,1% dels residents són nascuts al municipi, el percentatge més baix registrat fins ara. "A Barcelona es parlen les  llengües de les moltes persones que hi han emigrat per raons econòmiques, els turistes que hi estan de vacances, els visitants que hi acudeixen per congressos i els professionals que hi resideixen una temporada per raons de feina", ha assenyalat la directora de Linguapax Internacional, Mònica Perenya, durant la presentació de l'estudi Diversitat lingüística i cultural: un patrimoni comú de valor inestimable.

L'informe posa constata "l'enorme capacitat" de Catalunya d'haver conservat el català "malgrat haver patit situacions d'extrema marginació i minorització" i posa en valor l'esforç d'entitats com Òmnium o Plataforma per la Llengua, dels centres educatius i dels mitjans de comunicació i les administracions públiques. L'entitat, que va néixer el 1987 com un programa de la Unesco, treballa per revitalitzar les llengües i alerta que, dels aproximadament 7.000 idiomes que es parlen al món, 2.464 estan en risc d'extinció. I que molts no estan reconeguts de manera oficial dins dels seus Estats. "Les llegües sumen i no cal arraconar-ne una per acollir-ne una altra", ha remarcat la directora de l'entitat.

23 idiomes, però, concentren més de la meitat dels parlants del món, de manera que el 4% de la població parla el 90% de les llengües considerades no dominants. "Un dels principals problemes de les  llengües minoritzades és que estan desprestigiades", segons Perenya. Això fa, alerten, que hi hagi una jerarquització de les llengües i que s'atorgui més valor a unes que a altres i, per tant, s'afavoreixi el creixement d'unes en detriment d'altres. L'exemple, ha remarcat, podria ser el berber, ja que moltes de les persones de nacionalitat marroquí que viuen a Barcelona diuen que l'àrab és la seva llengua pròpia però en molts casos l'idioma que realment parlen és el berber. Un cas paradigmàtic, segons l'informe, és el de l'anglès, que representa el 55% de la informació que circula per internet quan, en realitat, és el primer idioma només per al 8% de la població.

"Les llengües, per sobreviure, necessiten prestigi i legitimitat davant la mateixa comunitat i també davant les comunitats dominants", conclou l'estudi, que remarca l'actual vincle entre la garantia de supervivència d'un idioma i el seu ús en l'àmbit de la tecnologia.