1,65 milions de barcelonins, la xifra més alta des dels Jocs Olímpics

Creix el nombre de ciutadans que canvien de pis a dins de la ciutat, que ja té veïns de 180 nacionalitats

Imatge aèria de la capital catalana / MARC ROVIRA

Barcelona guanya població i es fa encara més diversa. L’arribada de nous residents compensa la natalitat sota mínims -amb la taxa més baixa des del 2003- i és el que explica que la ciutat s’enfilés fins a l’1.650.358 habitants l’any passat. La xifra del padró a 1 de gener d’aquest any és la més alta des del 1991, un any en què, a més, la dada estava inflada per les moltes persones que es van instal·lar a la ciutat per muntar els Jocs Olímpics i després en van marxar. En termes absoluts, la capital va guanyar 21.442 habitants, el creixement més fort dels últims onze anys. El creixement natural de la ciutat, però, va ser negatiu: hi va haver més morts que naixements.

Els ciutadans nascuts a l’estranger ja són el 26,3% del total, mentre que els barcelonins que han nascut a la ciutat en representen el 50,1%, el percentatge més baix registrat fins ara. D’altra banda, els que venen d’altres punts de l’Estat són el 16,3% dels habitants i els que han nascut en altres municipis catalans, el 7,3%.

Fa només 20 anys, el percentatge de població estrangera a Barcelona era quasi anecdòtic, i el “canvi brutal” que mostren les dades del padró municipal és una tendència compartida amb les grans ciutats europees, segons remarca la cap del departament d’Estadística i Difusió de Dades de l’Ajuntament de Barcelona, María Jesús Calvo.

A Barcelona hi conviuen 180 nacionalitats, comptant-hi l’espanyola. En més de 30 barris s’hi barregen un centenar de nacionalitats, i en el que en té menys, la Clota, hi ha veïns de 24 països. “Això ens allunya de la idea de guetos”, sosté Calvo. La nacionalitat més nombrosa és la italiana, que supera la xinesa i la pakistanesa. Però per país de naixement els principals són l’Argentina, el Perú i l’Equador. El districte amb més veïns nascuts a l’estranger és l’Eixample, més que a Ciutat Vella i Sant Martí.

Més mudances a dins de la ciutat

L’accés a l’habitatge i, sovint, el canvi obligat de barri per l’encariment del lloguer són dos dels grans problemes de Barcelona. Les dades del padró evidencien que 92.410 barcelonins van decidir canviar de pis o s’hi van veure obligats, la qual cosa suposa un 7,6% més de mudances internes que el 2017.

El 2016, els canvis de domicili havien caigut fins a poc més de 81.000, però la xifra havia sigut força més alta anys abans, rondant els 105.000 trasllats. “Vivim en un moment de cert nomadisme però en el sentit bo, d’intentar trobar un pis més barat o més a prop del metro. Hi ha molts salts de domicili relacionats amb trobar oportunitats”, defensa Calvo. El 43% dels que s’han mudat l’últim any són estrangers. La cap d’estadística admet que hi ha una pauta d’anar del centre cap a la perifèria però que les “dinàmiques són molt diverses”. També creix la tendència a compartir pis: els domicilis formats per més de dues persones van a l’alça, mentre que els unipersonals s’estanquen. Prop del 51% dels que es muden canvien de districte.

Zones amb realitats socials tan diferents com Sarrià i Nou Barris són les que més retenen la seva població: els veïns que es van mudar ho van fer, en un 55,3% i un 57,8% dels casos, respectivament, dins del mateix districte. En canvi, els de Gràcia, un dels barris més sacsejats per la gentrificació, són els que més en marxen: només el 37,5% de les mudances van ser internes i molts veïns van marxar a Horta i l’Eixample. En percentatge sobre la seva població, però, és a Ciutat Vella on hi ha més moviments. L’edat mitjana dels veïns que es muden ronda els 34 anys.

Emma i Marc, els noms més posats

Els noms més freqüents entre els nadons nascuts a Barcelona el 2018 van ser Marc per als nens i Emma per a les nenes. El top 5, en el cas dels nens, el completen Pol, Àlex/Alex, Lucas i Pau. I, en el cas de les nenes, Júlia/Julia, Sofia/ Sofía, Lucía i Martina. Tot i el guany de població, els naixements van caure un 4,7% l’any passat a la ciutat i la taxa de natalitat es va situar en un 8%, la més baixa des de 2003. De fet, en més del 76% dels domicilis no hi ha menors d’edat

Més continguts de