BARCELONA

Barcelona té 956 persones dormint al carrer i 536 en barraques

Més de 2.000 estan allotjades en albergs públics perquè tampoc es poden pagar un habitatge
PAU ESPARCH / MARIA ORTEGA

Menys persones dormint al carrer, però més als albergs públics i als assentaments. És el resultat del recompte organitzat ahir a la nit a Barcelona per les entitats de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL) i l’Ajuntament. En els quatre primers mesos d’aquest any els equips de carrer del Servei d’Inserció Social de la ciutat havien detectat més sensesostre que en el mateix període de l’any passat, però el resultat del recompte no ha confirmat els càlculs. S’han comptabilitzat 956 persones dormint al carrer -70 menys que fa un any-, 2.099 allotjades en albergs públics per als sensesostre -93 més que el 2017- i 536 malvivint en nuclis de barraques -92 més que l’any passat-. En percentatge, l’augment més significatiu es detecta al barraquisme: hi ha un 21% més de persones en aquesta situació que fa un any.

Les 536 persones que malviuen en assentaments suposen la xifra més alta de barraquisme des del 2014, quan es van registrar 465 persones en aquesta situació. Si el 2012 s’havia arribat a un pic de 735 habitants en barraques, la xifra va disminuir durant els anys següents. Però des del 2015, quan es van comptar 412 persones en assentaments, el nombre de gent que intenta viure en solars abandonats de Barcelona no ha parat de créixer. La tinent d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament, Laia Ortiz, va diferenciar ahir les dinàmiques de les persones que viuen en assentaments de les que dormen al carrer, si bé va reconèixer que la dificultat estructural de poder accedir a un habitatge és al darrere de totes dues situacions.

El nucli de barraques més gran de la ciutat és probablement als peus del Mercat dels Encants de la plaça de les Glòries. De fet, la setmana passada es va desallotjar una part de l’assentament del carrer Pamplona per motius de seguretat, perquè quedava a tocar d’una subestació elèctrica. En aquest assentament hi malvivien una trentena de persones -entre les quals una nena- a principis d’aquest any. Aleshores es comptabilitzaven 72 assentaments irregulars a Barcelona, segons les dades del consistori. Malgrat que la xifra de persones que hi malviuen ha continuat en auge, l’Ajuntament ha remarcat que aquest increment del fenomen es produeix exclusivament per l’arribada de famílies que provenen de l’Europa de l’Est i per les expulsions des de països veïns, com ara França i Itàlia.

Investigació de la síndica

Veient que la problemàtica va a més, la síndica de Barcelona, Maria Assumpció Vila, ha visitat dos solars amb assentaments al districte de Sant Martí, on hi ha comptat unes 60 barraques. Per això, ha decidit obrir una investigació d’ofici per analitzar com es desenvolupen les competències municipals en aquest àmbit. “Les condicions d’higiene i salubritat dels assentaments són ínfimes”, va denunciar ahir Vilà, que va assegurar que, tot i que té constància de “l’esforç” que fa l’Ajuntament per atendre les persones, “el sensellarisme no para de créixer”. També va demanar un pacte global entre administracions per atacar la situació. Des del consistori, Ortiz va mostrar la “plena disposició” a col·laborar amb l’actuació d’ofici que ha engegat la síndica perquè va afirmar que és un tema que “preocupa” al seu equip i que s’està atenent “com mai”.

En el cas de l’assentament nombrós del carrer Pamplona, després del desallotjament parcial de fa una setmana, les barraques continuen en altres parts del solar, que és de titularitat mig pública i mig privada. El febrer del 2016 aquest racó de la ciutat ja va acaparar l’atenció mediàtica quan un incendi va evidenciar que hi havia persones dormint a l’estació fantasma de Bifurcació-Vilanova, entre les d’Arc de Triomf i el Clot-Aragó, que mai ha funcionat. El solar on ara hi ha l’assentament és al costat d’aquest indret, però l’Ajuntament va començar fa un any el procediment per recuperar l’espai al·legant l’alt nivell de vulnerabilitat de les persones que hi viuen i també amb l’objectiu de poder donar un ús al solar. El desallotjament, que ja ha arribat als jutjats, encara no té data prevista.

El recompte per districtes

Pel que fa als sensesostre, el recompte evidencia que Ciutat Vella és un dels districtes on més persones dormen al carrer, amb 210, si bé són menys que fa un any. A l’Eixample s’han comptat 217 persones, a Sants-Montjuïc 172, a les Corts 30 i a Sarrià - Sant Gervasi 57. A Gràcia gairebé s’han doblat les persones que dormen al carrer, un total de 52, a Horta-Guinardó n’hi ha 43, a Nou Barris 42, a Sant Andreu 21 i a Sant Martí 112. Els recomptes en altres municipis de l’àrea metropolitana deixen xifres com 57 persones a Badalona, 16 a Sant Adrià de Besòs i 19 a Santa Coloma de Gramenet. A Terrassa s’han comptabilitzat 29 persones al ras i 23 més en un equipament municipal.

Més continguts de