Barcelona són 36 municipis

BarcelonaSi el Polígon Industrial del Bon Pastor es traslladés a un altre municipi no només se’n ressentiria Sant Andreu, sinó bona part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Els 8.000 treballadors del polígon haurien de desplaçar-se a un altre lloc i, per tant, hi hauria encara més cotxes circulant per unes vies ja prou saturades. Fa molts anys que economistes, urbanistes i polítics adverteixen que no es pot seguir configurant les ciutats com si estiguessin aïllades, sense tenir en compte el conjunt, és a dir, els 36 municipis que integren l’Àrea Metropolitana amb els seus 3,2 milions d’habitants, però s’ha fet molt poca cosa.

A finals de març està previst que el consell metropolità de l’AMB aprovi de manera inicial el document que fixa quin és el camí a seguir per passar de la teoria a l’acció: el Pla Director Urbanístic (PDU). Entre moltes altres recomanacions, aquest document adverteix que a l’AMB li convé la "barreja d’usos", és a dir, que el Polígon del Bon Pastor continuï en aquest barri de Barcelona i que no es deslocalitzi. L'última paraula la continuarà tenint l’alcalde de cada ciutat, en aquest cas el de Barcelona, però si decideix prescindir d’aquest polígon almenys haurà d’assumir que està contradient el PDU.

El nou document substituirà el Pla General Metropolità, aprovat l’any 1976 i que ja es dona per amortitzat. En aquella època calia "millorar l’accessibilitat i dotar els barris d’equipaments", segons recorda Xavier Mariño, cap del servei de redacció del PDU. El PGM també havia de preveure el creixement urbanístic, ja que encara hi havia opcions d’urbanitzar a l’entorn d’un 20% del territori. Quaranta anys després ja no queda ni un pam per créixer (es calcula que a l’entorn d’un 2%) però, en canvi, hi ha molta feina a "integrar infraestructures" i a "potenciar el transport públic", ara que el vehicle privat ja compta amb una xarxa que es considera suficient.

Entre els nous reptes que preveu el PDU, també hi ha "posar en valor la infraestructura verda", és a dir, els parcs que hi ha a l’AMB, com la serralada de Marina. De fet, és en les fronteres dels diferents municipis on els més de 400 tècnics que han treballat per l’elaboració del nou document consideren que cal prestar més atenció, el que anomenen 'vores urbanes'. "Aquests espais han quedat oblidats i tenen un gran potencial ecològic", ha assegurat Helena Sanz, arquitecta de l’Oficina Tècnica de Gerència (OTG) de l’AMB. Mariño i Sanz són també comissaris de l’exposició Metropolis de Ciutats, que s’ha presentat aquest dijous al Citilab de Cornellà de Llobregat. L’exposició mostra la realitat actual de l’àrea metropolitana, "així com els reptes urbanístics que es volen assolir des de diferents àmbits temàtics".

Els comissaris han procurat que l’exposició, que tracta un tema dens i tècnic com l’urbanisme, sigui amena i fàcil de comprendre. Per fer-la més dinàmica, usa audiovisuals en alguns plafons i, fins i tot, realitat virtual. Es pot visitar de manera gratuïta al Citilab de Cornellà fins al 21 de febrer. A partir del 27 de febrer es traslladarà a Ca l’Alier de Barcelona i, a partir del 28 de març, a Viladecans. L’objectiu és que recorri una desena de municipis de l’AMB i el seu cost és d'uns 100.000 euros. A més de convèncer els economistes, urbanistes i polítics, l’objectiu és també convèncer els ciutadans. "La força del conjunt és molt més que la suma de les parts", ha resumit Mariño.

Cornellà, ciutat verda

La inauguració de l’exposició ha coincidit aquest dijous amb una conferència internacional sobre la sostenibilitat urbana que s’ha celebrat a Cornellà, perquè aquest municipi ha sigut distingit amb el premi European Green Leaf 2019. La directora general adjunta de la direcció general de Medi Ambient de la Comissió Europea, Joana Drake, ha aprofitat la seva visita a Cornellà per defensar que "les ciutats verdes se’n surten millor des d’un punt de vista social i econòmic". Drake ha celebrat els avenços aplicats a Cornellà en aquesta direcció (peatonalitzant carrers i afavorint l’ús de la bicicleta, entre altres aspectes) i ha assegurat que aquestes modificacions es tradueixen en "una millora de la qualitat de vida".