Barcelona ha tancat gairebé 7.000 pisos turístics en sis anys

BarcelonaL'Ajuntament de Barcelona ha tancat 6.961 habitatges d'ús turístic sense llicència des de l'any 2014, amb un punt àlgid l'any 2017, quan en va tancar 2.388, i una clara caiguda el 2019 –l'últim any estudiat en l'informe municipal presentat aquest divendres–, en el qual es van tancar 1.395 pisos turístics. Aquests habitatges, segons l'estudi del consistori, permetrien a 17.333 persones accedir a un habitatge.

Les xifres formen part de l'informe municipal de la Unitat Antiassetjament de Disciplina d'Habitatge de la ciutat, que també detalla sancions a tenidors per disposar de pisos desocupats de manera permanent, no oferir lloguer social en supòsits en què el consistori hi obliga, tenir habitatges en mal estat, assetjament immobiliari o a inquilins per fer mal ús d'un habitatge protegit.

En total, segons l'informe del consistori, s'han detectat entre el 2016 i el 2019 (anys en els quals s'ha elaborat el cens) 10.052 habitatges buits a Barcelona, un 1,22% del total d'habitatges, que és de 825.677 a la ciutat. L'Eixample, amb 1.883 habitatges buits, és el que més en té en termes absoluts, però Ciutat Vella el supera en percentatge sobre el total, ja que s'hi han identificat 981 pisos buits, un 1,70% del total.

Entre els 524 expedients oberts per desocupació permanent, s'han posat sancions a 160 tenidors que posseïen 274 habitatges i s'han expropiat temporalment 18 habitatges. La Sareb, la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària, lidera el rànquing de propietaris d'habitatges amb declaració anòmala per desocupació permanent.

L'Ajuntament també ha obert 36 expedients per assetjament immobiliari i 145 per mal ús d'habitatges de protecció oficial. Finalment, s'han obert 11 expedients a grans tenidors per no oferir lloguer social.

La regidora d'Habitatge i Rehabilitació, Lucía Martín, ha explicat en roda de premsa que els casos donen una imatge global de la problemàtica de la ciutat, tot i que no s'han pogut detectar tots. "L'objectiu no és detectar-ho tot", ha dit Martín, "sinó abordar casos concrets, identificar problemàtiques, aturar processos especulatius i contribuir a aquest canvi en l'habitatge per tal que esdevingui un dret fonamental".

La pandèmia i el confinament, ha defensat Martín, ha servit per posar el focus a l'interior d'aquests habitatges, "on hem passat moltes hores", i que per tant guanyi pes "una actuació molt proactiva per combatre els infrahabitatges i la sobreocupació". El treball amb l'habitatge "no seria possible si no hi hagués una ciutadania organitzada que fa anys que defensa el dret a l'habitatge i que és exigent tot impulsant legislacions garantistes", ha reconegut Martín. "Hem assumit que cal ampliar el parc de lloguer i les ajudes pel lloguer", ha defensat Martín, que ha observat un "canvi" en el mercat de lloguer, que s'ha convertit en un "negoci".

Pisos ocupats

En relació a l'augment d'ocupacions il·legals, la regidora ha dit que no hi ha xifres que així ho mostrin i, sobretot, la regidora ha fet una crida a "desvincular les màfies il·legals que ocupen pisos per revendre claus de les ocupacions per necessitat". "Desnonar més ràpid a famílies vulnerables no farà que aquestes màfies desapareguin", ha afirmat, i ha demanat tenir en compte que les ocupacions es donen en un context en què Catalunya "és el territori de l'estat amb més desnonaments i amb un preu de lloguer més alt".

Des de la Unitat Antiassetjament es vol fer a partir d'ara "un treball vinculat als assetjaments racistes" sobretot en casos que els propietaris no volen llogar el seu pis per la procedència de l'inquilí, "en un context en què l'extrema dreta adopta posicions racistes". En alguns municipis, com ara Premià de Mar, Llençà o Mataró, s'han produït protestes veïnals que vinculaven aquestes ocupacions amb els problemes d'inseguretat a la zona. "Serà important intensificar aquesta feina", ha dit Martín.

Un altre fenomen que sí que ha aparegut durant la pandèmia i contra el qual la regidoria també es planteja actuar és "l'augment de lloguers de temporada en comptes de pels anys que marca la llei tot i que estem en una situació en la qual és més difícil que hi hagi una demanda real d'aquest tipus".