Bellvitge implanta per primera vegada un cor artificial total

El pacient, que no podia optar pel trasplantament, està en situació estable

L'Hospital Universitari de Bellvitge ha implantat un cor artificial total per primera vegada. Es tracta d'una tècnica complexa i d'una intervenció excepcional que només s'havia realitzat amb èxit una vegada a Espanya. L'operació s'ha fet en un pacient amb fallada dels dos ventricles del cor i hipertensió pulmonar, una condició que no permet optar pel trasplantament. 

L'objectiu de la intervenció és que el dispositiu artificial substitueixi la funció dels dos ventricles, i permeti normalitzar la tensió arterial pulmonar del pacient, de manera que, d'aquí uns mesos, pugui sotmetre's a un trasplantament cardíac definitiu. La implantació d'aquest cor artificial ha permès, doncs, millorar un pronòstic que, si no s'optés per aquesta tècnica, seria "nefast", en paraules del cirurgià del centre hospitalari Daniel Ortiz.  Actualment el pacient, operat el 27 de maig passat, està ingressat a l’Hospital de Bellvitge en situació estable.

Viure amb un cor artifical

L'Hospital de Bellvitge va ser el 2007 el primer d'Espanya a col·locar un cor artificial a un pacient ingressat que no podia rebre trasplantament. En aquest cas, es tractava d'una intervenció  que només substituïa la funció d'un dels dos ventricles. Des d'aleshores, el centre ha fet 24 assistències com aquesta, la xifra més alta registrada a tot l'Estat. En 10 d'aquests casos, el pacient ha rebut posteriorment un trasplantament de cor amb èxit i, en 10 casos més, l'afectat fa vida al seu domicili amb el dispositiu implantat a l'espera de poder rebre l'òrgan del donant. En els dos pacients restants, ha sigut una implantació que s'ha plantejat com a definitiva.

No va ser fins al 2011 que es va aconseguir col·locar un cor artificial d'aquestes característiques (en què només se substituïa un dels ventricles) a un pacient que va poder fer vida normal a casa després de la intervenció. El malalt patia una insuficiència cardíaca avançada des que el 1999 va tenir un infart que l'obligava a ingressar repetidament a l'hospital. Els metges van optar per aquesta solució ventricular mecànica perquè acabava de superar un càncer, situació que contraindica l'operació. Es tractava del primer dispositiu de llarga durada, amb una vida de fins a tres anys. 

La implantació d'un cor artificial total com la que s'ha fet per primer cop ara és una operació d'alta complexitat. Consisteix en retirar els dos ventricles del cor del pacient per adjuntar-hi el nou dispositiu, que funciona a través d'un sistema d'aire i buits que activa el mecanisme de bombament de la sang. L'activitat del cor artificial és controlada a través d'una petita consola externa connectada al dispositiu a través de dos tubs. El pacient ha de portar aquest aparell sempre a sobre, i procurar que no s'acabin les dues bateries que inclou.

El temps d'espera per als trasplantaments s'està allargant, i es calcula que un 20% dels receptors necessitaran un cor artificial. Les innovacions en aquest terreny suposen una nova esperança per a aquells que esperen un trasplantament o que no el poden rebre de manera immediata per qüestions de salut. Per cost i complexitat, però, no tots els pacients són aptes per a aquestes intervencions.

Mig segle del primer cor artificial al món

El 2019 se celebren 50 anys de la primera implantació d'un cor artificial total. El 4 d'abril del 1969 a Texas el doctor Denton A. Cooley va connectar el dispositiu a un pacient amb aturada cardíaca severa que estava a l'espera d'un trasplantament. Tres dies després, la pròtesi va ser substituïda pel cor d'un donant. El malalt va morir trenta-dues hores després a causa d'una infecció pulmonar, però l'operació és considerada encara avui una de les fites mèdiques més importants en el camp de la cardiologia.