Caddy Adzuba: “Cal aprofitar l’energia de les dones per aconseguir la pau al món”

Periodista, advocada i activista pels drets humans Lluita Permanentment amenaçada, la periodista Caddy Adzuba lidera una croada a favor dels drets de les dones, dels infants i de la llibertat de premsa. Ho fa tant en fòrums internacionals com diàriament des de Radio Okapi, emissora de l’ONU al Congo, on treballa

Va ser a Palma just un dia abans dels atemptats de París. Des de Mallorca, Caddy Adzuba (Bukavu, Congo, 1981) va insistir en la situació de la dona i dels infants al seu país, on les violacions i les mutilacions encara són “massives”. La que va ser premi Príncep d’Astúries de la concòrdia 2014 va participar en unes jornades que duien per títol Dones com a armes de guerra. Ella, precisament, era una de les dones que l’ARA destacava al suplement Planeta del dissabte 7 de novembre, titulat Dones: víctimes de la guerra, motors de la pau.

Com definiria el paper de la dona a l’Àfrica?

La dona és la que tira endavant totes les accions de la vida, des de la mateixa base, des del cor de la vida mateixa. Ella és el motor de l’economia informal. I encara que sigui víctima de violacions i pateixi tota mena de vexacions, continua fent el paper de base de la supervivència.

Tot i que per definició qualsevol generalització és imprecisa, quins pensa que són els trets principals que defineixen la dona africana?

Jo la dibuixaria com un sol. Ella dóna la vida i té l’energia que il·lumina la família i la comunitat. En general, l’africana és una dona excepcional, d’una força increïble. I és que quan et trobes davant una dona que ha patit tant, sempre et demanes com aconsegueix recuperar l’energia per arribar a ser una líder. S’ha de tenir en compte que al Congo una dona violada queda destruïda no només personalment, sinó també familiarment i socialment: tothom la rebutja. Encara no he aconseguit entendre d’on treu la força per tornar a començar sempre.

Les ponències en les quals ha participat a Palma han posat l’accent en les condicions de vida de les dones en les situacions de conflicte. Quin rol se li hauria de donar?

Cal aprofitar l’energia de les dones per aconseguir la pau al món. No tinc cap dubte que la solució als problemes de l’Àfrica passa per les dones, que són els pilars de la societat africana. Sense la participació de la dona no es transformarà el món.

Al Congo la lluita és tant contra els abusos que li arriben de l’exterior com dels mateixos òrgans de poder congolesos. ¿La societat civil està prou cohesionada?

Contràriament al que pugui semblar des de l’exterior, la societat civil congolesa està molt activa actualment, amb col·lectius permanentment mobilitzats i molt cohesionats. No és tota la societat, però sí que es pot dir que tenim una societat civil molt forta i que lluita fèrriament perquè la situació millori. El problema és als estaments de poder del país i en els interessos de països estrangers i empreses multinacionals. Els estrangers no són al Congo per amor als congolesos, sinó pels interessos econòmics, polítics o geopolítics. No promouen la pau o la cohesió social de la societat congolesa, sinó tot el contrari. El que volen és mantenir la seva posició de poder.

Quan vostè és en un país europeu o americà, sol dir: “Nosaltres morim perquè vostès puguin tenir els seus smartphones ”. El coltan, el mineral que hi ha dins de la majoria de mòbils, podria ser una font de riquesa però els ha dut grans desgràcies.

Només s’ha de pensar que els dos països que són els principals proveïdors de coltan, Colòmbia i el Congo, estan en conflicte bèl·lic permanent. De tota manera, ja que em parla d’això, el sector miner comença a ser controlat per la societat civil. Ara mateix unes 20 mines d’un total de 150 estan controlades per la societat civil, que està acompanyant el govern congolès perquè el control sigui efectiu.

Podem llegir arreu que unes 40 dones són violades cada hora al seu país, o pateixen mutilacions. Són dades que, si són reals, fan feredat.

Estic preparant una campanya contra les xifres falses. El nombre de dones violades és impossible de saber. Les úniques xifres reals són les de les dones que arriben al centre de salut. A més, els centres de salut no creuen les dades, o sigui que ni això se sap. Quantes dones no hi arriben? Pensi que l’any 2004, a Bukavu, els guerrillers anaven casa per casa i violaven dones i nenes. L’única realitat adjectivable és quan es diu que al Congo hi ha violacions massives. Els periodistes hem d’anar amb molt de compte per no fer sensacionalisme amb les dades.

Des que col·lectius i persones com vostè duen a terme una lluita, tant al mateix país com a l’exterior, ¿s’ha notat una millora de la situació de la dona?

Sí i no. Sí, perquè ha disminuït la violència sexual. No, perquè mentre al Congo hi hagi una sola dona violada seguiré pensant que no hem avançat i que hem de seguir lluitant. La pobresa, la misèria, es multipliquen quan has estat violada. Et rebutja el marit, la família, i ja no pots viure a la mateixa comunitat. Cal aconseguir l’autonomia econòmica de les dones per millorar realment la seva situació.

Vostès també demanen autonomia respecte del poder internacional.

Seria ideal que ens poguessin deixar fer el nostre propi camí, però de moment és inviable. També és cert que si sempre s’està pendent de rebre ajudes, el país no avança. Occident hauria de prendre consciència que no ha de treballar per als congolesos, sinó amb els congolesos.

Més continguts de